Rata negra
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Rattus rattus
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rattus rattus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la rata negra.
|
||||||||||||||
La rata negra, rata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'Edat Mitjana, ja que escampava les puces que transmeten la malaltia.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una rata de cos allargat, ulls negres i grans, i orelles també grans que, doblegades endavant, arriben a la vora de l'ull.
La cua, més llarga que el cap i el cos junts, és coberta d'uns anells escatosos i gairebé no té pèls.
La coloració és molt variable. El dors exhibeix tonalitats des de gairebé negres fins a grises vermelloses o grises fosques amb reflexos platejats, mentre que el ventre és gris clar, blanquinós o groguenc. La separació entre la coloració dorsal i la ventral pot ser ben marcada o bé difuminar-se. La cua és monocolor. Els exemplars joves mostren un pelatge gris fosc uniforme.
Dimensions corporals (cap+cos): 17,6 - 21 cm.
Pes: 135 -240 g.
[edita] Hàbitat
Està força lligada a la presència humana, si bé també pot viure en camps de fruiters, sobretot de tarongers, i al bosc, on mena una vida arborícola.
Els individus que viuen en nuclis urbans solen ocupar els graners, les pallisses i les parts més altes dels edificis.
[edita] Costums
Essencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar, però no li agrada.
Sol viure en grups d'entre vint i cinquanta individus.
Els individus campestres construeixen uns nius subterranis entre les arrels dels arbres i uns altres d'aeris entre el brancatge dels arbres més densos. Els que viuen a les cases fan el niu en una biga o en un altre lloc alt emprant qualsevol material al seu abast (serradures, paper, roba, etc.).
[edita] Rastres
La seua presència a casa la posen en evidència els aliments rosegats i uns cagallons en forma de fus, d'uns 9 mm de longitud, de color negre.
[edita] Espècies semblants
La rata comuna té un aspecte més robust, la cua més curta (no supera la llargada del cap i el cos junts) i les orelles més petites (doblegades endavant no arriben a l'ull). A les cases, la rata comuna, més resistent al fred, ocupa els soterranis i les habitacions més humides.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 138-139.
