Rata d'aigua
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Arvicola sapidus Miller, 1908 |
||||||||||||||||
La rata d'aigua o rat-buf (Arvicola sapidus) és l'arvicolí de mida més grossa.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Té el cos robust i allargat, unes orelles arrodonides i curtes, que sobresurten poc entre el pelatge, i unes potes també curtes. La cua, de secció circular, fa poc més de la meitat de la llargada del cap i el cos junts.
Pelatge dens, adaptat a la vida semiaquàtica, de color marró fosc tirant a vermellós pel dors, marró groguenc pels flancs i marró grisós tacat de groc pel ventre. A la regió dorsal hi té alguns pèls negres.
Dimensions corporals: cap + cos (18 -22 cm) i cua (10 - 14 cm).
Pes: 155 300 g.
[edita] Hàbitat
Viu a prop de l'aigua, ja sigui corrent o estancada, sempre que les ribes siguin cobertes d'abundant vegetació herbàcia i la terra dels marges sigui prou tova per a poder-hi excavar galeries. També se la pot localitzar, però, en altres llocs humits, com maresmes, prats humits i zones torboses.
[edita] Costums
És una espècie solitària que és activa tant de dia com de nit, però és més fàcil d'observar durant les hores diürnes, entre la vegetació de la riba o bé dins l'aigua. Bona nedadora, se la pot veure capbussar-se amb facilitat.
Fa el niu en un cau subterrani que excava entre les arrels d'un arbre proper a la riba, no gaire complicat però amb diverses entrades.
[edita] Rastre
S'alimenta sempre als mateixos llocs, on deixa trossos, tots de la mateixa mida, de tija de boga, canyes, canyissos, joncs i altres plantes aquàtiques que constitueixen la base de la seua alimentació.
També es pot intentar localitzar el llit que es fabrica per a descansar durant les hores diürnes: un pilonet d'herbes seques, de forma més o menys esfèrica, amagat entre la vegetació de la riba.
[edita] Espècies semblants
La rata talpera té un aspecte més gràcil, el pelatge sense tons rogencs i la cua relativament més curta (no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos).
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 152-153.
- Marc Duquet, Marc; Maurin, Hervé i Haffner, Patrick: Inventaire de la faune de France, Ed. Nathan, 2005, ISBN 2092780468.
[edita] Enllaços externs
- Informació sobre la rata d'aigua. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquesta espècie animal. (castellà)
- Descripció taxonòmica d'aquesta espècie. (anglès)
