Ramon Xirau i Subias
De Viquipèdia
Ramon Xirau i Subias (Barcelona, 1924) és un filòsof i poeta català, fill de Joaquim Xirau i Palau. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic amb la seva família. Es graduà en filosofia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) el 1947, en la que del 1950 al 1970 dirigí el Departament de Filosofia. Ha fundat i dirigit la revista Diálogos, ha estat sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des de 1973, on col·laborà a la prestigiosa revista Vuelta, que fou dirigida per Octavio Paz, gran amic seu.
El seu pensament filosòfic és influït per l'existencialisme i el personalisme. Alhora és un gran coneixedor de la literatura espanyola i hispanoamericana, ha fet crítica literària sobre sor Juana Inés de la Cruz i el seu amic Octavio Paz. La seva poesia rep influències d'autors com Joan Maragall, Pau Éluard, Agustí Bartra i Friedrich Hölderlin, i del simbolisme. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
[edita] Filosofia
- Duración y existencia (1946)
- Palabra y silencio (1948)
- El sentido de la presencia (1953)
- El péndulo y la espiral (1959)
- Introducción a la historia de la filosofía (1964)
- The Nature of Man (1968) amb Erich Fromm
- Epígrafes y comentarios (1985)
- Tiempo vivido (1985)
[edita] Poesia
- Deu poemes (1951)
- L'espill soterrat (1955)
- Les platges (1974)
- Graons (1979)
- Dit i descrit (1983)
- Ocells (1986)
- Natures vives (1991)
- Poesia completa (1996)
- Indrets del temps (1999)
