Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ramon Sibiuda - Viquip??dia

Ramon Sibiuda

De Viquip??dia

Ramon Sibiuda (Catalunya, ? - Tolosa, 1436), fou un fil??sof catal??.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Tot i que no es t??nen dades concretes sobre la seva naixen??a i origen, actualment[1] no es dubta de la seva catalanitat. Aquesta resulta del seu cognom, malgrat que se'n registren catorze variants[2] (Sabunde, Sabiende, Sabond, Sabonde, Sebon, Sebeyde ...) i, especialment, dels pocs rastres que el catal?? literari del seu temps ha deixat en la seva ??nica obra coneguda.[3]

Fou mestre en arts, medicina i teologia, i es llicenci?? en dret can??nic.

Podria haver estat bisbe o abat, ja que en els documents se'l tracta de Reverendus in Christo pater, el que ??s propi d'aquests.[4]

Exerc?? com a professor d'arts i teologia a l'Estudi General de Tolosa, del que en podria haver estat rector entre el 1429 i el 1435.

Se'n coneix una ??nica obra, Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine, que comen???? a escriure el 1434 i acab?? el febrer de 1436, dos mesos abans de morir. L'obra fou llegida per Pico della Mirandola, Pascal en va extreure alguna de les seves idees i Montaigne, a m??s de tradu??r-la al franc??s[5], va fer-ne una apologia (Apologie de Raimond Sebond) que constitueix un dels seus Essais (Assaigs) m??s extensos, i que don?? immortalitat i fama a Sibiuda.[6] L'obra havia ja estat profusament editada, i tamb?? tradu??da, abans de l'edici?? de la traducci?? francesa de Montaigne. Aix??, s'edit?? per primer cop el 1484, ??s a dir, uns cinquanta anys despr??s de la seva redacci??, i a partir d'aqu?? tingu?? una difusi?? extraordin??ria. Abans de l'edici?? de Michel de Montaigne se n'haven fet, pel cap baix, deu edicions llatines, una traducci?? francesa (el 1519) i una de neerlandesa,[7]. Se'n feren, tamb??, adaptacions, una d'elles, la Viola animae[8] (1499) del cartoix?? flamenc Pere Dorland,[9] i una altra, posteriorment, l'Oculus fidei (1661), de Jan Am??s Comenius.[10]

[edita] Pensament

Si b?? Sibiuda mostra una clara influ??ncia lul??lista, en la seva obra s'aparta de l'Art de Ramon Llull, que intenta fondre els coneixements d'??ndole natural i sobrenatural, i retorna a la tradici?? agustiniana. Aix??, dins d'aquesta darrera l??nia de pensament, les seves fonts i influ??ncies provenen d'Anselm de Canterbury, Bernat de Claravall, Bonaventura, Hug i Ricard de Sant Victor. La seva originalitat rau en el seu antropocentrisme. Tot i ser discutible si era, pr??piament, un humanista (el seu llat?? no massa acurat l'aparta formalment de l'arquetip de l'humanista itali??), la seva obra d??na resposta a les inquietuts dels humanistes del seu temps, establint un pont de di??leg entre l'especulaci?? medieval i les noves tend??ncies espirituals centrades en el desig de l'home de con??ixer-se a s?? mateix.[11]

[edita] Obres

  • Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine

[edita] Traducci?? al catal??

Jaume de Puig i Oliver, membre de l'IEC, que ??s qui ha investigat m??s a fons aquest fil??sof catal?? del segle XV, tamb?? ha traduit la seva obra al catal??.

Aquesta ha estat publicada en dos volums:

  • El llibre de les criatures, cap??tols 1-222 del Liber creaturarum, Edicions 62, 1992, ISBN 9788429735765
  • Llibre de l'home caigut i redimit, cap??tols 222 a 230 del Liber creaturarum, Edicions Proa, 1995, ISBN 9788482561219

[edita] Refer??ncies i notes

  1. ??? Durant la segona meitat del XIX, arran de la monografia de Reulet, es va iniciar la pol??mica sobre l'or??gen de Sibiuda. (M. Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, p??g. 207). En aquest sentit, vegeu La patria de Raimundo Sabunde, ressenya cr??tica a la monografia de Reulet feta per Marcelino Men??ndez Pelayo, i recollida dins la seva obra La ciencia espa??ola: pol??micas, indicaciones y proyectos
  2. ??? Mari??ngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, p??g. 207. Pere Llu??s Font, Edici?? i pr??leg de l'Apologia de Ramon Sibiuda, p??g. 22, parla de quinze variants
  3. ??? Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la G.E.C.
  4. ??? Mari??ngela Vilallonga, ob. cit., p??g. 207.
  5. ??? La traducci?? al franc??s de Montaigne es public?? sota el t??tol de Th??ologie naturelle el 1569, es reedit?? el 1581 i se'n feren encara almenys cinc reedicions m??s fins a mitjan segle XVII (Pere Llu??s Font, Edici?? i pr??leg de l'Apologia de Ramon Sibiuda, Ed. Laia, Barcelona 1982, p??g. 21).
  6. ??? Mari??ngela Vilallonga, ob. cit., p??g. 207.
  7. ??? Pere Llu??s Font, ob. cit., p??g. 22.
  8. ??? Segons Tom??s Carreras i Artau (Historia de la filosof??a espa??ola. Filosof??a cristiana de los siglos XIII al XV 2 vols (Madrid, 1939-43), volum II, p??g. 159): "El cartujo belga Pedro Dorland, con el ferviente prop??sito de divulgar la obra de Sibiuda [el Liber creaturarum], hace un compendio de la misma, redactado en lat??n elegante, y lo publica en Colonia, en 1499, con el t??tulo de De natura hominis seu Viola animae ad modum dialogi. La obra se desenvuelve, efectivamente, en seis di??logos habidos entre Raimundo y un dominico verboso (dominicum seminiverbium), a los cuales a??adi?? m??s tarde el autor un s??ptimo di??logo. Este compendio alcanz?? mayor difusi??n que la misma obra original. Fu?? reimpreso sucesivamente en 1500 (Toledo), en 1501 (Colonia), en 1517 (Mil??n), en 1533 (Anvers), en 1544 (Ly??n), en 1550 (Mil??n y Ly??n separadamente) y en 1568 (Ly??n), sin contar las ediciones posteriores."
  9. ??? Refer??ncia a Pere Dorland i a aquesta obra a la Base de Dades Ramon Llull de la Universitat de Barcelona
  10. ??? Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la G.E.C.
  11. ??? Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la G.E.C.

[edita] Bibliografia