Ramon Padró i Pijoan

De Viquipèdia

Ramon Padró i Pijoan (Cervera, 1809 – Sant Feliu de Llobregat, 1876) va ser un escultor català.

Nascut a Cervera, va ser fill del també escultor Tomàs Padró i Marot i de Maria Anna Pijoan; casat amb Antònia Pedret, va ser al seu torn pare del pintor Ramon Padró i el dibuixant Tomàs Padró. L'any 1844 es traslladar de Manresa a Barcelona per estudiar a l'Escola de Nobles Arts, on va ser deixeble predilecte de Damià Campeny.

Tenia el taller en la plaça dels Traginers de Barcelona en el 1848. La seva especialitat va ésser la imatgeria religiosa, destacant-hi en els Sants Cristos, que feia de fusta de llimoner que no es corca. D'ell es una Pietat per un oratori particular, un àngel del cambril de Montserrat, un Sant Rafael i un Sant Pere de l'església de l'Ensenyança de Barcelona. Va prendre part en la decoració dels pòrtics d'en Xifré i en la façana de la part nova de la Casa de la Ciutat. Se li atribueixen uns grups de terracota del jardí de l'Ateneu Barcelonès. Va ser acadèmic de mèrit a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.