Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

R??nquing d'universitats - Viquip??dia

R??nquing d'universitats

De Viquip??dia

Aquest r??nquing d'universitats, o m??s detalladament "r??nquing acad??mic d'universitats", s??n les llistes que classifiquen les universitats i institucions d'educaci?? superior i investigaci?? de tot el m??n. Aquesta classificaci?? s'elabora aplicant una rigorosa metodologia cient??fica de tipus bibliom??tric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reprodu??bles.

L'objectiu d'aquestes llistes ??s fer p??bliques l'acompliment i qualitat relativa d'aquestes institucions. Els llistats s??n de dos tipus principals:

  • Globals, que tenen en compte dos o m??s criteris i generalment molts d'ells alhora.
  • Espec??fics, que s'elaboren tenint en compte una sola categoria i estan destinats a valorar uns determinats aspectes en els quals les institucions poden destacar individualment.

A m??s d'aquests llistats, darrerament n'han aparegut altres que s??n producte de criteris subjectius als que no se'ls t?? amb tanta consideraci?? perqu?? presenten una manca de rigor. Estan basats fonamentalment en sondeigs d'opini??, reflectint per aix??, les opinions subjectives, les experi??ncies personals i, possiblement, els prejudicis dels enquestats.

Primera portada de la revista Nature, usada com a criteri bibliom??tric per classificar les universitats
Primera portada de la revista Nature, usada com a criteri bibliom??tric per classificar les universitats

Taula de continguts

[edita] Criteris objectius bibliom??trics

Aquests s??n alguns dels criteris objectius basats en la bibliometria m??s comuns en l'elaboraci?? de les classificacions, criteris que no provenen directament de les institucions avaluades i per aix?? s??n m??s objectius i els ressultats m??s rigurosos[1]:

  • Nombre de publicacions en revistes arbitrades i indexades de circulaci?? internacional. Mesura la capacitat de generar coneixement nou.
  • Nombre de cites als treballs publicats pels seus acad??mics. Mesura l'acceptaci?? del coneixement generat per la instituci??, entre la comunitat acad??mica internacional.
  • Nombre de publicacions en revistes d'alt impacte (per ex. Science, Nature). Estima la penetraci?? del coneixement generat entre els cercles acad??mics considerats com a m??s rigorosos
  • Nombre d'exalumnes guardonats amb premis internacionals (per ex., Premi Nobel, Medalla Fields). Mesura de manera indirecta la capacitat de la instituci?? per generar estudiants amb un futur m??s brillant.
  • Nombre d'acad??mics guardonats amb premis internacionals (per ex., Premi Nobel, Medalla Fields). Similar a l'anterior, per?? en aquest cas mesura la qualitat del coneixement generat i transm??s als estudiants.
  • Nombre i volum de continguts de tipus acad??mic en internet. Mesura la capacitat de distribuir coneixement, el seu impacte i reconeixement, fent ??s de les tecnologies inform??tiques modernes.

[edita] Criteris objectius no-bibliom??trics

Aquests s??n els criteris basats en informacions que proporcionen les universitats a discreci??. Per tant s??n potencialment subjectes a manipulaci??, ja que no sempre s??n verificables. Molta d'aquesta informaci?? ??s considerada "reservada" i per aix?? les classificacions basades en ella no s??n del tot reprodu??bles. Aquestes mesures no estimen tant l'impacte i qualitat de les institucions, sin?? m??s aviat la seva infraestructura, pressupost i riquesa; alguns exemples s??n:

  • Nombre d'estudiants matriculats.
  • Relaci?? entre el nombre d'estudiants graduats/estudiants matriculats.
  • Nombre d'acad??mics amb doctorat.
  • Nombre i tipus de cursos impartits.
  • Nombre de postgraus registrats en padrons de qualitat.
  • Nombre de t??tols ISBN a les biblioteques.
  • Nombre de subscripcions a revistes ISSN.

[edita] Classificacions acad??miques objectives

Aquests s??n alguns dels exemples m??s coneguts de classificacions basades majorit??riament en criteris objectius i realitzades per entitats reconegudes internacionalment:

[edita] Shanghai Jiao Tong University Ranking

??s una de les classificacions m??s conegudes mundialment, es tracta d'un llistat recopilat per un grup d'especialistes en bibliometria de la Universitat Jiao Tong de Shanghai, a la Xina. Aquest llistat inclou les principals institucions d'educaci?? superior del m??n i s??n ordenades d'acord a una f??rmula que t?? en compte[2]:

  • el nombre de guardonats amb el Premi Nobel (10%),
  • els guanyadors de la Medalla Fields (20%),
  • el nombre d'investigadors molt citats en 21 temes generals (20%),
  • el nombre d'articles publicats en les revistes cient??fiques Science i Nature (20%),
  • l'impacte dels treballs acad??mics registrats en llistat del Science Citation Index (20%),
  • les dimensions de la instituci??.

En la llista del 2006, les tres universitats millors classificades d'entre les primeres 500 del m??n s??n:

Lloc (2006) Universitat Pa??s Puntuaci??
1 Universitat de Harvard Estats Units 100.0
2 Universitat de Cambridge Regne Unit 72.6
3 Universitat de Stanford Estats Units 72.5

Cal observar la dist??ncia tan gran entre la primera (Harvard) i la segona (Cambridge) de 27,4 punts. Si analitzem la llista, veiem que Harvard supera en gaireb?? 40 punts a la setena (Col??mbia 61'8), i ja uns 50 amb la tretzena (Calif??rnia-Sant Diego).

La llista completa de les 500 universitats es pot veure en els seg??ents enlla??os:

Per consultar el r??nquing d'anys anteriors podeu anar als seg??ents enlla??os:

[edita] The Times World University Ranking

El dari brit??nic The Times publica un suplement anomenat Higher Education Supplement (THES)[3] que ??s una classificaci?? acad??mica amb una metodologia objectiva i amb les seg??ents valoracions[4]:

  • 60% a la "qualitat de la investigaci??",
  • 10% a la capacitat que un graduat entri al mercat laboral,
  • 10% a la "pres??ncia internacional"
  • 20% al quocient estudiants/acad??mics.
Lloc (2006) Lloc (2005) Lloc (2004) Universitat Pa??s Puntuaci??
1 1 1 Universitat de Harvard Estats Units 100.0
2 3 6 Universitat de Cambridge Regne Unit 96.8
3 4 5 Universitat d'Oxford Regne Unit 92.7

[edita] Classificaci?? webom??trica del CSIC

Aquesta classificaci?? la realitza el Centre d'Informaci?? i Documentaci?? (CINDOC) del Consell Superior d'Investigacions Cient??fiques (CSIC) d'Espanya. El CINDOC actua com un observatori de la ci??ncia i la tecnologia disponible en internet. La classificaci?? es construeix a partir d'una base de dades que inclou al voltant d'11.000 universitats i m??s de 5.000 centres d'investigaci?? i mostra les 3.000 institucions m??s ben situades.

La metodologia bibliom??trica t?? en compte el volum de continguts publicats en la web, aix?? com la visibilitat i impacte d'aquests continguts d'acord als enlla??os externs que enllacen amb eles seves webs. Aquesta metodologia aquesta basada en l'anomenat "Factor-G"[5] que avalua objectivament la import??ncia de la instituci?? dins de la xarxa social de llocs d'universitats en el m??n[6].

Les tres millors universitats del m??n s??n:

Lloc (2006) Universitat Pa??s
1 MIT Estats Units
2 Universitat de Stanford Estats Units
3 Universitat de Harvard Estats Units

[edita] Classificaci?? de la Comunitat Europea

La Comunitat Europea t?? la seva pr??pia metodologia per al llistat de 22 universitats exclusivament europees m??s rellevants, i es basa en l'impacte de la producci?? cient??fica[7].

Les tres millors classificades d'Europa s??n:

Lloc (2004) Nombre de publicacions Nombre de cites Impacte
1 Universitat de Londres Universitat de Londres Universitat de Cambridge
2 Universitat de Par??s VI Institut Karolinska Universitat d'Eindhoven
3 Polit??cnic de Mil?? Universitat de Par??s VI Universitat T??cnica de Munic

[edita] Classificaci?? d'Universia

Universia ??s un portal d'Internet per als universitaris iberoamericans que publica un estudi bibliom??tric per a les universitats i instituts d'investigaci?? d'aquesta regi??. La seva metodologia est?? basada en el nombre de publicacions arbitrades que estan registrades en la base de dades del Science Citation Index[8]

Les tres millors classificades d'Hispanoam??rica, Espanya inclosa, per producci?? total s??n:

Lloc (2006) Puntuaci?? Instituci?? Pa??s
1 59595 CSIC Espanya
2 25503 Universitat de Barcelona Espanya
3 24565 UNAM M??xic

[edita] Classificaci?? segons el "World Ranking Universities"

Lloc (2006) Universitat Pa??s
1 MIT Estats Units
2 Universitat de Stanford Estats Units
3 Universitat de Harvard Estats Units

[edita] Classificaci?? de l'Institut "Jozef Stefan"

Aquesta classificaci?? l'elabora l'Institut Jozef Stefan d'Eslov??nia i proporciona una classificaci?? de totes les universitats del m??n[9] basant-se en un refinament de la metodologia de la Universitat Jiao Tong de Shanghai. El criteri m??s important que s'empra en aquesta classificaci?? ??s la proporci?? entre la pres??ncia de les institucions en dues de les bases de dades bibliom??triques m??s importants del m??n, el Science Citation Index i el Scopus.

[edita] Classificacions m??s subjectives

Aquestes classificacions s??n productes d'apreciacions subjectives i no estan basades necess??riament en m??todes bibliom??trics o cient??fics clars i reflecteixen moltes vegades les mitjanes de les opinions d'enquestats que poden ser individus no necess??riament amb t??tols acad??mics o amb coneixement del conjunt de les universitats del m??n.

Moltes vegades aquests estudis s??n publicats per enc??rrec de les pr??pies universitats amb l'objectiu de realitzar publicitat en determinats ??poques. Un dels m??s coneguts ??s el U.S. News & World Report College and University r??nquings el qual ha rebut tot tipus de critiques per ser subjectiu i predicible. Segons el diari San Francisco Chronicle, "la millor universitat nord-americana d'acord a aquest tipus d'estudis ??s la m??s rica"[10].

Aquests estudis tamb?? han estat criticats per moltes altres institucions entre les quals destaquen la Universitat de Stanford, el New York Times ([11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]). A Espanya, publicacions amb classificacions d'aquest tipus les edita el diari El Mundo.

Aquests estudis sovint sorgeixen perqu?? els anteriors estan massa esbiaixats cap a les ci??ncies (sobretot per les fonts de ref??rencia usades, per la qual cosa la majoria d'estudis human??stics no compten gaire en el total

[edita] Refer??ncies

  1. ??? http://investigacion.universia.net/indicadores.jsp
  2. ??? http://ed.sjtu.edu.cn/ranking2006.htm
  3. ??? http://www.paked.net/higher_education/rankings/times_rankings.htm
  4. ??? http://www.topuniversities.com/university_rankings/article/archive/2006/september//article/thes_qs_world_university_rankings_methodology/758/
  5. ??? http://www.universitymetrics.com/g-factor
  6. ??? http://www.webometrics.info/top3000_es.asp
  7. ??? [1]
  8. ??? http://investigacion.universia.net/isi/isi.html
  9. ??? [2]
  10. ??? http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2001/09/03/ED28864.DTL&hw=rojstaczer&sn=001&sc=1000
  11. ??? http://www.washingtonmonthly.com/features/2001/0109.graham.thompson.html
  12. ??? http://www.stanford.edu/dept/news/stanfordtoday/ed/9705/9705fea101.shtml
  13. ??? http://www.stanfordreview.org/Archive/Volume_XXXVII/Issue_1/News/news1.shtml
  14. ??? http://web.reed.edu/apply/news_and_articles/college_rankings.html
  15. ??? http://www.theatlantic.com/doc/200511/shunning-college-rankings
  16. ??? http://web.reed.edu/reed_magazine/nov1997/news/3.html
  17. ??? http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/03/09/AR2007030901836.html
  18. ??? http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F00614F93C5C0C708DDDA80994DB404482&n=Top%2fReference%2fTimes%20Topics%2fOrganizations%2fS%2fSarah%20Lawrence%20College%3C/ref%3E%20thus%20joining%20the%20
  19. ??? http://www.tennessean.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070325/NEWS04/703250391/1018/NEWS
  20. ??? http://insidehighered.com/news/2007/03/12/usnews
  21. ??? http://www.time.com/time/nation/article/0,8599,1601485,00.html
  22. ??? http://www.washingtonmonthly.com/features/2001/0109.graham.thompson.html

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs