Ràdio i Televisió d'Andorra
De Viquipèdia
Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVA) és l'entitat pública que aglutina la ràdio i la televisió parapúbliques de l'Estat Andorrà. Té com a objectiu principal la consolidació d'un servei públic (ràdio i televisió) que contribueixi al pluralisme informatiu, a la formació d'una opinió pública lliure i a la difusió de la cultura pròpia.
Des de l'any 2003 és membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), motiu que la porta a participar, des del 2004, al Concurs de la Cançó d'Eurovisió.
Actualment compta amb un canal de televisió nascut el 1995, Andorra Televisió; i dues emissores de ràdio: Ràdio Nacional d'Andorra, de caràcter generalista i Andorra Música, un canal musical.
[edita] Principis
La legislació andorrana especifica que l'ens públic ha de complir un seguit de principis:
- Respectar els principis establerts en la Constitució del Principat d'Andorra i els drets i les llibertats que s'hi reconeixen i s'hi garanteixen.
- L'objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions.
- El respecte als drets a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
- El respecte al pluralisme polític, cultural i social.
- La promoció de la llengua, així com l'execució de la missió cultural, educativa i social pròpia d'Andorra.
- El respecte i l'atenció especial a la joventut i a la infància, tant en el tractament dels continguts com en la programació general.
- El respecte als principis d'igualtat i de no-discriminació per raó de naixement, de raça, de sexe o qualsevol circumstància personal o social.
[edita] Història
La ràdio apareix a Andorra a partir de la dècada dels anys 30 del segle passat, quan el Consell General de l'època va atorgar una concessió de ràdio nacional. Així va néixer Ràdio Andorra, una emissora que va esdevenir emblemàtica durant i després de la Guerra Civil Espanyola i va aportar al país una primera projecció internacional, sobretot a partir del famós emblema "Aquí, Ràdio Andorra".
Des del 1936 fins al 1961 la ràdio es dedicava a la música mentre el vell es trobava immers en la Segona Guerra Mundial. Durant la dècada dels anys 50 del segle XX, la ràdio també va aportar enfrontaments amb el Copríncep francès. Després de llargues negociacions, el 1961 és va establir un nou període de pau entre Andorra i els països veïns (França i Espanya).
La radiodifusió andorrana va transformar la primera concessió de ràdio i la va convertir en dues concessions. Els seus beneficiaris van ser França, a través de l'empresa pública SOFIRAD; i Espanya, a través de l'empresa, també pública, EIRASA, que va cedir els drets d'explotació, durant 20 anys, a Jacques Tremoulet, empresari francès del món de la comunicació, que havia explotat amb anterioritat (1939-1961) l'emissora de Ràdio Andorra. D'aquesta manera, Andorra establia la "pau radiofònica amb els seus països veïns".
El 1981 es va acabar el període concessional i, com que el món de la comunicació, així com les situacions polítiques, havien canviat profundament, la continuïtat d'aquestes ràdios des de territori andorrà es va fer difícil. SIFIRAD es va privatitzar i la seva emissora, Sud Ràdio, es va traslladar a Tolosa. D'altra banda, Ràdio Andorra va deixar de ser explotada pels hereus de Jacques Tremoulet i per l'Estat espanyol, tot tancant definitivament les portes el 1983.
El 12 d'octubre del 1989 el Consell General va considerar la ràdio i la televisió com a serveis públics essencials i necessaris i va crear l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA) que s'encarregava de la gestió directa de la ràdio i televisió. Així, el desembre del 1990 va néixer Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) i el 1995 ho feia la televisió amb el nom d'Andorra Televisió (ATV).
Inicialment, la producció dels programes, principalment informatius, es van encarregar a una productora privada del país, però el 1997 la responsabilitat total de la programació va passar a l'ORTA.
La cobertura tècnica de ràdio i televisió s'ha fet, des dels seus inicis, a través de les xarxes, enllaços i instal·lacions del Servei de Telecomunicacions d'Andorra, empresa parapública de comunicacions propietària de totes les instal·lacions i equips d'alta freqüència del país.
Amb l'entrada al segle XXI, Andorra Televisió es va adaptar a la televisió digital terrestre (TDT), que actualment ja funciona a pràcticament la totalitat del territori nacional, tot i que es manté provisionalment el sistema analògic tradicional. Quant a la ràdio, el senyal digital (DAB) ja funciona i és una oferta més del servei de telecomunicacions d'Andorra.
El 13 d'abril de l'any 2000 va desaparèixer la figura jurídica de l'ORTA i el seu espai va ser ocupat per la societat pública de Ràdio i Televisió d'Andorra. Igualment, la llei que va crear la RTVA va establir la creació del Consell Andorrà de l'Audiovisual, organisme assessor i consultor del Govern andorrà, i de la societat de gestió de Ràdio i Televisió d'Andorra. En la llei també es fixa que la Comissió Legislativa Permanent del Consell General exerceixi el control i vetlli a través del Director General perquè les activitats de Ràdio i Televisió d'Andorra s'ajustin als principis establerts en la llei de radiodifusió i televisió del 13 d'abril del 2000.
