Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Quatre bretones - Viquip??dia

Quatre bretones

De Viquip??dia

Quatre bretones, o Dansa de quatre bretones
Paul Gauguin, 1886
Oli sobre tela, 72 ?? 91 cm
Neue Pinakothek


Quatre bretones, o Dansa de quatre bretones (en franc??s Les quatre Bretonnes ou La danse de quatre Bretonnes), ??s un quadre de Paul Gauguin fet el 1886. Es conserva a la Neue Pinakothek de Munic. Es coneix per la refer??ncia n??m. 201 del cat??leg de Wildenstein.[1]

Gauguin va fer diversos esbossos preliminars al final de la seva primera estada a la Bretanya (de juny a setembre del 1886). No se sap si el quadre el va pintar a Pont-Aven, o a Par??s a finals d'any. Fins i tot s'ha suggerit que podria ser de la segona estada a la Bretanya, el 1888. L'octubre del 1888 va ser venut pel seu marxant, Theo van Gogh, per 500 francs.

[edita] Descripci??

L'obra mostra quatre camperoles, amb vestits tradicionals i c??fies t??piques de Pont-Aven, que estan xerrant al costat d'una tanca, tres d'elles en primer pla i la quarta darrera la tanca. Al fons un home est?? llaurant la terra i unes oques pasturen al voltant.

Crida l'atenci?? els posats de les quatre dones que recorden les ballarines de Degas. Anomenat inicialment com les bretones, es va incloure en el cat??leg de Wildenstein amb el t??tol de la Dansa de les quatre bretones. Per?? la interpretaci?? d'una dansa ha estat molt discutida. Nom??s ??s possible si l'espai indefinit entre les dones es veu com el terra en lloc d'una tanca. L'??nica actitud de moviment el pot suggerir la dona de la dreta, per?? tamb?? es pot veure com una posici?? mig ajupida amb el bra?? dret recolzat a la tanca i amb la ma esquerra agafant-se el tal?? de l'esclop.

La confusi?? amb una dansa, ha portat sovint a confondre el quadre amb La ronde des petites Bretonnes (1888).[1]

[edita] Composici??

La composici?? es caracteritza per les figures planes, sense relleu ni perspectiva. El grup de dones gaireb?? ocupen tot l'espai buscant un efecte monumental, un model que Gauguin seguiria usant en composicions posteriors adquirint un estil decoratiu.

El quadre est?? considerat com una de les obres clau en l'evoluci?? art??stica de Gauguin a la Bretanya que va culminar amb La visi?? despr??s del serm??. Els colors i la t??cnica s??n similars a les pinzellades impressionistes de Pissarro i de les seves obres anteriors. Per?? aquesta influ??ncia no ??s cont??nua en tot el quadre i t?? m??s pes l'equilibri est??tic que la sensaci?? de moviment impressionista. Gauguin comen??a a incorporar zones de color pla, especialment a la faldilla vermella de l'esquerra i en el sobri blanc de les c??fies i colls. Aquests colors prenen un paper m??s destacat que els tons suaus i naturals anteriors, mostrant el cam?? d'evoluci?? des de l'impressionisme al sintetisme o simbolisme. A m??s, les figures tenen una l??nia perfilada de contorn, sobretot en els rostres, que denota una preocupaci?? pel dibuix i que acabar?? denominant-se cloisonisme per la similitud amb la t??cnica dels vitralls.[2]

[edita] Refer??ncies

  1. ??? 1,0 1,1 "Review: The Wildenstein-Cogniat Gauguin Catalogue", de Merete Bodelsen, The Burlington Magazine, gener 1966, p??g. 27-39. Disponible a JSTOR (acc??s restringit).
  2. ??? Paul Gauguin, 1949-1903, Ingo F. Walther, ISBN 3-8228-0218-2