Publi Vatini (tribú)
De Viquipèdia
Publi Vatini (Publius Vatinius) fou un magistrat romà, net de l'il·luminat o endeví Publi Vatini.
Va començar la seva carrera com a qüestor el 63 aC, càrrec que va obtenir, segons Ciceró, per influencia dels cònsols sortints. Ciceró el va enviar a Puteoli per impedir la sortida d'or i plata i allí va cometre exaccions fins que els habitants es van queixar al cònsol. Després va anar a Hispània com a llegat del procònsol Gai Cosconi, i a aquesta província fou també culpable d'abusos i robatoris; el 59 aC fou tribú de la plebs i es va posar al servei de Cèsar que llavors era cònsol amb Bíbul; va prendre part activa en totes les mesures, moltes de les quals va proposar ell mateix. Entre les seves propostes cal destacar la que va assignar a Cèsar les província de la Gàl·lia Cisalpina i Il·líria (a les que el senat va afegir la Transalpina). En el seu tribunat el informador Luci Vetti va llençar diverses acusacions contra els principals homes d'estat incloent Ciceró (al que va acusar falsament d'un complot contra la vida de Gneu Pompeu).
Cèsar el va nomenar llegat a la Gàl·lia on va restar poc temps. Es va presentar per pretor però no fou elegit. El 56 aC es va declarar contra Miló i Sesti, amics de Ciceró, i com que aquest suposava que l'acusació que li havia fet Vetti havia estat instigada per Vatini, l'enemistat entre els dos homes va créixer. A finals d'any hi va haver seriosos disturbis que van impedir l'elecció de cònsols que no es va fer fins al començament del 55 aC quan Pompeu i Cras el triumvir (que no tenien llavors el suport dels optimats) foren escollits el que va produir més disturbis; els optimats tenien per candidat a Cató, rival seriós per Cras i Pompeu, els quals van fer el possible per assegurar l'elecció de Vatini com a pretor, cosa que van aconseguir després d'establir una llei que prohibia perseguir per suborn al que exercia la pretoria, i llavors, a base de suborns, va poder ser elegit.
Durant el 55 aC va estar protegit pel càrrec però el 54 aC fou acusat de suborn per Gai Licini Calv (sembla que ja l'havia acusat abans, el 58 aC, però aquest afer és confós). Els discursos del seu judici són esmentat com exemple per Quintilià; Vatini es va aixecar al mig del torn de paraula del seu acusador i va dir: "Els pregunto a vostès jutges, ¿seré condemnat perquè l'acusador és molt eloqüent?". Ciceró, per complexes raons polítiques, el va defensar; també els triumvirs; finalment fou absolt.
En endavant Vatini i Ciceró van estar en acceptables bons termes. El 51 aC Vatini va servir altre cop com a llegat de Cèsar a la Gàl·lia. Va acompanyar al seu cap a la guerra civil el 49 aC a Itàlia i el 48 aC a Grècia. Cèsar el va enviar a fer propostes de pau als pompeians. Una mica abans de Farsàlia havia retornat a Brundusium per orde de Cèsar i al mateix temps que es lliurava la decisiva batalla a Tessàlia, defensava la citat on era d'un atac de la flota pompeiana de Dècim Leli.
El 47 aC fou cònsol sufecte per uns dies i el 46 aC fou enviat a Il·líria contra Marc Octavi, que dominava la província en nom dels pompeians; va fer la guerra amb èxit i el 45 aC va obtenir el senat el dret de suplicatio; el 44 aC era encara a la província quan va morir el seu cap i al començament del 43 aC va haver de rendir Dyrrhachium a Brut, quan les seves tropes es van declarar pels republicans. El 31 de desembre del 43 aC va celebrar un triomf que és la darrera vegada que és esmentat.
