Pseudorhyncocyon
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
Pseudorhyncocyon ("pseudo-morro de gos" en grec antic) és un gènere extingit de petits mamífers prehistòrics que forma part de la família Pseudorhyncocyonidae. Fou descrit per Henri Filhol el 1892 a partir d'un especimen de P. cayluxi que finalment acabà revelant-se com a Leptictidium ginsburgi després de l'anàlisi de Mathis (1989).[1]
Hi ha molt poc material conegut d'aquest gènere: un exemple n'és una molar superior trobada al jaciment de Perrière, França. El protocònid és gran i robust i està envoltat per un postcíngol bastant desenvolupat. El paracon i metacon d'aquesta molar estan molt més propers que en les espècies de Leptictidium trobades als jaciments del Carcí, i la separació que hi ha entre ells és menys profunda. No hi ha cap indici de mesostil (la cúspide mesiobucal d'una molar) en aquest fòssil, cosa que també l'allunya del gènere Leptictidium.[1] Aquest fòssil no ha estat atribuït a cap espècie en concret, i Mathis suggereix que es podria tractar d'una espècie ancestral als pseudorincoquiònids del Ludià superior.[1]
[edita] Bibliografia
- Sigé, B. (1974). Pseudorhyncocyon cayluxi Filhol, 1892, insectivore géant des Phosphorites du Quercy..
- Sigé, B. (1975). Insectivores primitifs de l'Eocène supérieur et Oligocène inférieur d'Europe occidentale. Apatemyidés et Leptictidés..
- Sigé, B. (1978). La poche à phosphates de Sainte-Néboule (Lot) et sa faune de vertébrés du Ludien supérieur. Insectivores et Chiroptères.
