Primeres Nacions
De Viquip??dia
Primeres Nacions (angl??s First Nations) ??s el terme amb que es designa als pobles abor??gens que viuen al Canad??, i que es pot referir tant als amerindis nord-americans com als m??tis i als inuit. Al Canad?? hi ha un total de 573 bandes (angl??s band) de pobles abor??gens reconegudes, amb 2.243 reserves que ocupen 6 milions d'acres.
El seu estatus pol??tic es basa en la North American Act del 1867 i en la Constituci?? canadenca del 1982. Els Pobles Abor??gens del Canad?? restaven sota la protecci?? brit??nica, per?? els canadencs no els comptaren entre les nacions fundadores.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
El primer document constitucional fou la Proclamaci?? Reial del 1763, que reconeix l'exist??ncia dels drets territorials indis i estableix els procediments per la cessi?? d'aquests drets. Aix?? fou violat per l'Indian Act del 1871, per la qual se'ls aplica la jurisdicci?? canadenca.
[edita] La Comissi?? del 1946
I des del 1946 l'Indian Claims Commission segueix l'esquema:
- Compensaci?? econ??mica per un dret d'??s cedit pels indis sobre una porci?? important del seu territori.
- Confinament dels indis en reserves, cada cop m??s petites.
- Limitaci?? dels drets de cacera i de pesca fora de la reserva (i des del 1950, prohibici?? de sortir de la reserva sense un perm??s especial)
- Extensi?? dels drets dels blancs a l'interior de la reserva.
- Revaloraci?? de la compensaci?? monet??ria inicial condicionada per l'extinci?? dels drets territorials dels indis.
Aquesta revaloraci?? era associada als programes socials, i tenia com a finalitat escamotejar les sobiranies nacionals, formalment reconegudes, per la compra de ??drets territorials?? a canvi de ??drets socials?? que faran dels indis ciutadans com als altres, es a dir, dependents de l'Estat.
El Gran Nord ??s l'??ltima frontera del capitalisme canadenc des del 1962. Per?? ja els indis comen??aren a organitzar-se, amb la creaci?? de la National Indian Brotherhood, del Gran Consell dels Tractats n??mero Tres, i amb la Ontario Indians Union, primer moviment amb base provincial, i despr??s nacional quan esdev?? des del 1961 Indian National Council, que permet als indis de tenir representaci?? nacional a Ottawa.
Per?? com que tenien interessos diferents, el 1968 es divid?? en la Fraternit?? des Indiens du Canada (FIC), que representava als indis amb estatus, i el Canada Authoctons Council (CAC), representant dels indis sense estatus i mestissos. Per altra banda, el 1974 es form?? l'Association des Femmes Authoctones du Quebec (AFAQ) per defensar llur estatus que els era retirat si es casaven amb un blanc (mentre que les blanques adquirien l'estatus d'??ndia si es casaven amb un indi). El mestissatge era la panacea dels integracionistes, ja que garantia la igualtat i alliberava les terres.
El 1969 el govern federal va publicar una Llibre Blanc, on en detallava la pol??tica d'assimilaci??. El FIC s'organitz?? per fer un front com?? d'oposici??, organitzant audi??ncies p??bliques que suposaven un examen nacional, i per aix?? fou abandonat oficialment.
[edita] Les lluites dels anys 70
Tanmateix, el 1971 el govern quebequ??s anunci?? el Projecte Baie James, que afectava 350.000 km?? de terres al Nord del Quebec, pertanyents a crees i inuit, sense consultar pas la poblaci?? local, seguint el model de l'Alaska Native Claims Settlement. Com a resposta, els inuit crearen l'Inuit Mingavingat Nunamin per tal d'evitar-ho i exigir un govern regional aut??cton. El govern quebequ??s va al??legar que aix?? s'assegurava la independ??ncia econ??mica tant del govern federal com de les multinacionals. Per?? totes s'organitzaren pel reconeixement de la sobirania.
El 1973 la Cort suprema del Canad?? va for??ar al govern federal el reconeixement dels drets al litoral de la Col??mbia Brit??nica dels 3.000 nishga. I el 1975 els den?? exigiren ser reconeguts com a naci?? dins la federaci??, tot reivindicant 650.000 km?? dins la vall del Mackenzie, i rebutjaren compensacions econ??miques per la cessi?? del territori.
El 1977 la Inuit Tapirisat reclama la creaci?? de Nunavut, i l'Association des Indies Naskapi-Montagnais reclama autonomia territorial; els indis del Territori de Yukon tamb?? reclamen 207.000 km??. Per?? el 1976 es va aprovar la Llei de la Convenci?? de la James Bay i del Nord Quebequ??s, malgrat les fortes protestes, que provoc?? una pol??luci?? de mercuri fins a Ontario, i que radicalitzar?? els moviments. El 1977 els metissos, indis i inuit dels Territoris del Nord-oest s'oposaren a la construcci?? d'un oleoducte projectat per Arctic Gas i Foothills, i reclamen l'autodeterminaci??.
Eric Goudreau, director del Secr??tariat aux Activit??s Gouvernamentales en Milieu Autochtone, creat el 1978 per tal d'assegurar la normalitzaci?? entre els reserves i la societat quebequesa, organitza el mes de desembre una trobada entre Ren?? Levesque (Partit Quebequ??s) i dirigents indis, per?? el Conseil des Attikamek-Montagnais es nega a subordinar llurs drets a la independ??ncia quebequesa, i reclama la meitat del Quebec, denuncia la Convenci?? Baie James i refusa tota mena de compensaci?? financera. Alhora, Pierre Trudeau afirma que no negociarien pas la posada en peu d'estructures pol??tiques fonamentades en l'origen ??tnic, cosa allunyada de la realitat.
[edita] Reclamaci?? de reconeixement oficial
El 1980 el Gran Conseil des Trait??s n??m 9 i el Conseil Attikamek-Montagnais portaren al govern canadenc davant el Tribunal Russell dels drets humans. El 1981 els indis de la Columbia Brit??nica protestaren davant la reina brit??nica contra el repatriament de la constituci?? canadenca, ja que anul??lava la seva independ??ncia i tots ells eren agrupats en la constituci?? com a ??abor??gens??). Alhora, la policia canadenca atacava la reserva de Restigouche (Sud de Quebec), on els micmac reclamaven drets de pesca.
El juliol del 1982 s'organitza la Primera Trobada del Consell Mundial de Pobles Ind??genes a Regina (Saskatchewan) d'una vintena de pa??sos. Com a Quart M??n, reclamen el reconeixement de llur dret a la independ??ncia a trav??s de l'autodesenvolupament. El 1983 Dave Ahenakew, cap de la Confederaci?? de Nacions ??ndies, es nega a parlar si no desautoritzen un senador que afirm?? que ??...no fora m??s f??cil enviar-los a Terranova i afusellar-los???.
Finalment, el desembre del 1984 el govern canadenc resumia l'estatut legal dels drets ind??genes:
- Dret a l'??s de l'idioma nadiu
- Dret a preservar la cultura
- Dret a l'autogovern
- Dret a determinar qui ??s incl??s en la comunitat ??ndia
- Dret de ciutadania i de vot
- Dret a les formes tradicionals de just??cia ind??gena
- Dret de cacera i usar trampes per animals.
