Primera guerra Judeoromana
De Viquip??dia
La Primera Guerra Judeoromana, tamb?? Gran Revolta Jueva (en hebreu ???????? ??????????, ha-Mered Ha-Gadol), fou la primera de las tres principals rebel??lions dels jueus de la prov??ncia de Judea contra el Imperi Rom??, i tingu?? lloc entre els anys 66 i 73 d.C. (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la Rebel??li?? de Bar Kojba (132-135). Comen???? l'any 66, a causa de las tensions religioses entre grecs i jueus[1]. Acab?? quan les legions romanes, comandades per Titus, assetjaran i destru??ren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Masada, en el any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la poblaci?? jueva.
Taula de continguts |
[edita] Context
En el any 6 d.C., Judea, que fins llavors era un estat client de Roma, amb el seus propis governants, fou incorporada com una prov??ncia del Imperi Rom??. Pass?? a ser regida per un procurador, responsable del manteniment de la pau i de la recaptaci?? dels impostos. La poblaci?? jueva, tenia que suportar una doble carga impositiva, pagava a Roma i tamb?? era obligatori oferir el tribut al Templa de Jerusalem. Per altre banda, la presencia de la autoritat romana fou tamb?? font de tensions religioses: des de el inici de la administraci??, els romans s'apropiaren del dret a nombrar al Summe Sacerdot. Un altre conflicte de tipus religi??s, que va estar a punt de acabar en una revolta, es produir quant el emperador Cal??gula decid?? ubicar una est??tua seva en el interior del Temple. La mort de Cal??gula, assassinat en el any 41, va impedir que es port??s a terme.
Des de la mort del rei Herodes el Gran, havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari de orientaci?? teocr??tica, la seva finalitat era la expulsi?? de la presencia romana a Judea: els zelotes. Generalment es considera com iniciador de aquest moviment a Judes el Galileo. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en el any 66. El moviment va anar radicalitzant a mesure que els successius incidents anaven accentuant el antagonisme entre jueus i romans.
[edita] Inici
La revolta comen???? en el any 66 a Cesarea, quant, despr??s guanyar una baralla legal front als jueus, els grecs provocaren un pogromo en el barri jueu en el que la guarnici?? romana no va intervenir. La ira dels jueus augmentar quant es va saber que el procurador Gesi Floro havia robat diners del tresor del Temple. En un acte desafiant, el fill del Summe Sacerdot, Eleazar ben Ananies, cess?? les oracions i els sacrificis en el Temple en honor al emperador rom?? i man?? atacar la guarnici?? romana que estava a Jerusalem. El tetrarca de Galilea i governador de Judea, Herodes Agripa II, i la seva germana Berenice fugiren m'entres Cesti Gali, llegat rom?? a S??ria, reunia una important for??a en Acre per atacar a Jerusalem i sufocar la rebe??li??.
[edita] El setge i la caiguda de Jerusalem
Els jueus repe??liren les forces de Cesti Gali en Bet Horon i l'obligaren retirar-se. Seguidament, el emperador Ner?? encarreg?? la campanya al general Vespasi??, dels mes experimentats de Roma, que concentr?? quatre legions (la V, X, XII y XV, seixanta mil homes, aproximadament[2]) a Judea i en el 68 va esclafar la resist??ncia jueva al nord. El l??der zelota del nord, Joan de Giscala, i el sicari Sim?? ben Giora, pogueren escapar a Jerusalem. En el any 69 Vespasi?? fou nombrat emperador de Roma, deixant al seu fill Titus, de vint-i-nou anys, al c??rrec del setge i pressa de Jerusalem, capital de la prov??ncia de Judea.
El setge de Jerusalem va ser mes dur del que Titus esperava. Al no poder trencar les defenses de la ciutat, el ex??rcit rom?? es va veure obligat a setiar-la, establint un campament a las afores. La setiada Jerusalem era un infern i la gent moria per milers, de malalties i fam. Per?? els revolucionaris jueus no estaven disposats a rendir-se i llan??aven per damunt de les muralles a aquells pacifistes que els semblaven sospitosos.[3] Els defensors de la ciutat disposaran de vint-i-cinc mil combatents dividits en zelotes, amb el seu cap Eleazar ben Sim??n (ocuparan la fortalesa Antonia i el Temple), sicaris, amb el seu cap Sim?? ben Giora (dominant la ciutat alta), idumeos i altres, a les ordres de Joan de Giscala.[4]
A l'estiu del any 70 els romans, despr??s de trencar les muralles de Jerusalem, entraren i saquejaren la ciutat. Atacaren, en primer lloc, la fortalesa Antonia i seguidament ocuparen el Temple, que fou incendiat i destru??t el dia 9 del mes jueu de Av del any 70; al mes seg??ent caigu?? la ciutadella d' Herodes.
[edita] El setge i la caiguda de Masada
Conquerida Jerusalem, en la primavera del any 71 Titus torna a Roma, havent encarregat la feina de culminar les operacions a Judea a la legi?? X Fretensis sota les ordres del nou governador de Judea, Lucili Basso. Degut a una malaltia, Basso no acaba la missi??, i es substitu??t per Luci Flavi Silva. Aix??, Silva marxa a la conquesta de la ??ltima fortalesa jueva que quedava intacte, Masada, en la tardor del any 72, al front de 10.000 soldats (la X Fretensis, tropes auxiliars i presoners jueus). Segons Flavi Josep, quant els romans finalment conqueriren Masada (any 73) van descobrir que 967 defensors, sota les ordres del l??der sicari Eleazar ben Yair, havien preferit su??cidar-se en massa avan?? que rendir-se als romans.[5]
[edita] Refer??ncies
