Primera Guerra de Txetxènia
De Viquipèdia
Primera Guerra de Txetxènia |
|||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1994 - 1996 | ||||||||||||||||
| Escenari | Txetxènia Zones del Daguestan, Ingúixia i Stavropol. |
||||||||||||||||
| Resultat | Alto el foc, retirada russa, i independència txetxena de facto. | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Es coneix com a Primera Guerra de Txetxènia (en rus:первая чеченская война) el conflicte que esclatà quan l'exercit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991, amb el govern de Djokhar Dudàiev i l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria, gaudia d'una independència de facto. Malgrat les forces russes deplegaren l'operatiu més gran des de la Guerra d'Afganistan, amb una enorme superioritat en nombre d'homes, armament i mitjans aèris, van ser incapaces de controlar la totalitat del territori txetxè, especialment el muntanyós. L'agost de 1996, l'enviat del Kremlin Alexandre Lébed signà un acord de pau amb els rebels txetxens a la ciutat daguestànica de Khassaviurt.
Taula de continguts |
[edita] Origens de la guerra
[edita] La fi de la Unió Soviètica
El 1991, de manera sobtada per a la majoria dels seus ciutadans, la Unió Soviética es va dissoldre i Rússia va tornar a ser un estat independent. Malgrat que Rússia va ser internacionalment acceptada com el successor natural de l'URSS en les relacions diplomàtiques, el cert és que perdre gran part del seu poder interior i exterior. Tenint en compte els conflictes terriotorials que es succeïen en zones d'anterior sobirania soviètica, com el de l'Alt Karabagh, les èlits de la nova Rússia temien per les amenaces dins del seu territori. Al Caucas, la sensació de debilitat estratègica que Rússia tenia després de les independències de Geòrgia, Armènia i l'Azerbaidjan, considerava innegociables altres territoris de la zona. Teòricament, durant el règim soviètic més de 100 nacionalitats van garantir la seva existència constituint-se com a districtes o repúbliques autònomes dins de l'esquema federal de l'URSS, i responent a criteris ètnics (altres comunitats no van tenir ni aquest reconeixement). En la majoria d'aquests enclavaments els russos eren ètnicament minoritaris, encara que controlaven els ressorts de la política i l'economia locals. Tanmateix la deportació massiva de varis pobles del nord del Caucas, com els propis txetxens, ordenada per Stalin la dècada de 1940, actuava cinquanta anys més tard com a catalitzador de la recerca de reconeixement d'aquests pobles. Les demandes de descentralització van esdevenir importants a inicis de 1990, i el propi programa del aleshores opositor Borís Ieltsin n'atià les reivindicacions.
[edita] El tractat de la Federació Russa
El Tractat de la Federació Russa fou signat el 31 de març de 1992 pel ja president Borís Ieltsin i la majoria dels líders de les repúbliques autònomes i els governs d'ètnia local. En gairebé tots els casos, el Tractat tancà les demandes de major autonomia o independència mitjançant concessions sobre autonomia regional i avantatges fiscals. Consistia en tres documents que regulaven els poders reservats al poder central, la relació entre aquest organismes administratius federals i els poders residuals en dels organismes locals. Els únics subjectes federals que no van ratificar el Tractat van ser el Tatarstan i Txetxènia (tot i que en aquells moment els president de la Duma era el txetxè Ruslan Khasbulatov). La primavera de 1994 el president Ieltsin acordà concessions d'autonomia que permeteren sumar el Tatarstan a l'acord.
[edita] La declaració de la independència txetxena
El 6 de setmbre de 1991, militantes del Congrés Nacional del Poble Txetxè, el partit de Djokhar Dudàiev, van irrompre en una sessió del soviet suprem de la RSSA de Txetxènia-Ingúixia i van dissoldre el govern d'aquella república soviètica, fets en els que va resultar mort el cap del PCUS de Grozni, Vitali Kutsenko. Disposant de les armes de l'exèrcit, i amb un important suport popular, es celebraren unes eleccions sense garanties que van recolzar el ja nou president Djokhar Dudàiev, que el 1 de novembre de 1991 proclamà unilateralment la independència de la República Txetxena d'Itxkèria. Borís Ieltsin reaccionà enviant tropes a Grozni, però van ser retirades quan la resistència local les rodejà a l'aeroport. La declaració formal de la independència txetxena arribà el 1993, després que el juny de 1992 Txetxènia i Ingúixia s'havien separat amistosament, mantenint-se aquesta darrera com a subjecte federal de Rússia.
[edita] Problemes interns i dissolució del Parlament
Després que l'oposició a Dudàiev havia intentat un cop d'estat el març de 1992, aquest convertí el seu règim en presidencialista el juny d'aquell any. El juny de 1993, i intentant evitar una moció de confiança, dissolgué el parlament. Durant aquell període, hi hagué un important èxode de russos i altres minories que marxaren de Txetxènia degut a la inseguretat i el bandolerisme. Ja a finals d'octubre 1992 forces federals russes, desplaçades pel conflicte del districte de Prigorodni, a Ossètia del Nord, feien algunes incursions travessant la frontera txetxena. L'agost de 1994, el Kermlin orquestrà un nou intent de derrocar Dudàiev, armant l'oposició, i aïllant i bombardejant Grozni. Al desembre, cinc dies després de negociar un alto el foc amb Dudàiev, Borís Ieltsin ordenà la invasió de Txetxènia.
