Power metal
De Viquipèdia
El Power Metal és un subgènere del heavy metal creat a Alemanya i Escandinàvia. Com gairebé tots els subgèneres del heavy metal, el power metal és difícil de caracteritzar. Hi ha gent que entén per power metal una cosa, mentrestant, altres el divideixen en diversos subgèneres, però es reconeix que hi ha dues grans variants del power metal: la gamma europea i la gamma nord-americana. L’aproximació que es pren aquí és dividir la història del power metal en dues èpoques.
La cançó de l’any 1976 del grup Rainbow, Stargazer és considerada la primera cançó del power metal
[edita] Començaments (Anys 80)
El power metal es va començar a desenvolupar a mitjans dels anys vuitanta per la banda alemanya Helloween que agafava influències de Iron Maiden i Judas Priest, però amb un nou component de velocitat (no al estil destructiu del thrash metal). Aquest estil de power metal original, és el power metal clàssic, amb bandes representatives com la ja esmentada Helloween o Gamma Ray. Una diferència interessant amb altres estils es que el power metal clàssic dóna una aproximació “alegre” a les seves cançons, en contraposició del sentir, generalment, obscur de la resta del heavy metal. Per això alguns el van qualificar (especialment l’estil de Helloween) com a Happy Metal (metal feliç).
Un aspecte diferenciador del power metal foren les veus entrenades dels cantants. En contra de les veus del death metal, els cantants de power metal tenen veus agudes i clares, arribant a cantar notes solament a l’abast de veus realment entrenades. Moltes de les noves bandes van deixar a un costat les lletres de la vida real, experiències personals o aspectes socials que acostumaven a utilitzar-se a l’època per Helloween i altres grups de Heavy Metal, i es van centrar habitualment en temes fantàstic, mitològics, temes de llegendes i espases de l’era dels castells o fins i tot de ciència ficció.
A mitjans dels noranta va començar el que ben aviat es denominaria el moviment del “euro-power”, un estil dins del power metal més d’acord amb els temps actuals, desenvolupant gairebé exclusivament a Europa. Prenent una base de power metal clàssic, els grups que sorgirien (amb Stratovarius, Edguy, Sonata Arctica com a principals referències) afegien un teclat molt més important al so final, habituals cors èpics, gran tècnica amb les guitarres (amb espectaculars solos) i bateria (una gran velocitat i doble bombo), lletres de fantasia i, alguns cops, so de orquestra (els italians Rhapsody of Fire o X Japan són un gran exemple d’això) i fins i tot una cantant d’òpera, Tarja Turunen, com els finlandesos Nightwish (banda que s’ha catalogat dins el symphonic metal). Aquest estil ha set molt popular a Europa, Japó i alguns països de Sud-America. Aquest estil en català és poc habitual, tot i això estan sortint bandes, tal com Sarasvatï, un grup que barreja el power metal amb les seves influències de la música celta o el rock català. Alguns crítics consideren aquest estil com a power metal, i anomenen power metal clàssic amb altres noms com el speed metal. Com s’ha esmentat al principi de l’article, aquest tema és discussió habitual en la qual cadascú ha de donar les seves conclussions.
