Por??fer
De Viquip??dia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Una esponja
|
||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
||||||||
El f??lum Porifera (vulgarment, esponges o por??fers) s??n un grup d'animals ja conegut des de temps remots. Arist??til, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests ??ssers, dels que va fer interessants observacions.
Eren ja utilitzades pels grecs, que en les t??bies aig??es de l'arxip??lag hel??l??nic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en la que van arribar a ser molt h??bils. No nom??s les utilitzaven en la seva higiene personal, sin?? tamb?? per a folrar per dins els seus cascos de bronze i pesades armadures de guerra.
La classificaci?? d'aquest grup dins del m??n animal o vegetal va constituir un veritable problema per als cient??fics, ja que al trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals. Fins a ben entrat el segle XVIII l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com espuma de mar solidificada, despr??s com nius de certs animals marins o com plantes.
Va ser l'angl??s John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges s??n, de fet, organismes animals. Ellis va observar els moviments de retracci?? i expansi?? dels porus del cos de l'esponja, aix?? com els corrents d'aigua que travessen el seu cos.
No obstant aix??, a les esponges els manquen algunes caracter??stiques dels animals t??pics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera es podrien considerar equivalents a col??nies de c??l??lules on cadascuna d'elles continua alimentant-se per s?? mateixa.
[edita] Caracter??stiques
Les esponges presenten cambres interiors revestides de coan??cits, c??l??lules que posseeixen un llarg flagel i un collar. Aquestes c??l??lules fagociten les part??cules aliment??ries de l'aigua que flueix a trav??s del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels.
Les col??nies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que els corrents portin part??cules aliment??ries fins a la proximitat dels seus ??rgans de captura, com els flagells o tentacles. Per?? les esponges, gr??cies a les c??l??lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure tamb?? en aig??es quietes, amb l'??nica condici?? que contingui subst??ncies nutritives.
El bombament de la col??nia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves part??cules en suspensi??, travessa el cos de l'esponja a trav??s dels milers de porus que presenten, i arriba a les c??l??lules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt a l'aigua i a m??s a m??s capturen l'aliment. Despr??s, l'aigua ??s llan??ada una altra vegada cap a fora a trav??s de l'??scul, i arrossega els materials de desfeta i di??xid de carboni produ??ts per l'esponja.
[edita] Reproducci??
Les esponges presenten dos tipus de reproducci??: sexual i asexual.
- La reproducci?? sexual: Els ??vuls i els espermatozoides es produeixen a partir de determinades c??l??lules dels mes??nquima. Els espermatozoides s??n expulsats per l'??scul en grans quantitats, i poden penetrar en una altra esponja arrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre, arriben fins als ??vuls i es produeix la fecundaci??. Els zigots es transformen en larves ciliades que s??n alliberades a l'aigua, on podran transformar-se en esponges adultes.
- La reproducci?? asexual: La reproducci?? asexual es produeix per la separaci?? de fragments de l'esponja, que es dispersen en l'aigua i posteriorment es converteixen en esponges individuals. Avui es creu que les esponges provenen evolutivament dels protozous flagel??lats. Sembla que no s??n avantpassats de cap altre grup d'animals i que m??s aviat constitueixen una branca sense continu??tat en l'arbre evolutiu.
usuari escolar
[edita] Com viuen les esponges?
Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les c??l??lules per difusi??. Les subst??ncies residuals s??n expulsades lliurement, a trav??s de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada ??scul. El moviment dels flagels dels coan??cits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'??scul. Les part??cules org??niques que hi ha en suspensi?? a l'aigua s??n atrapades i digerides pels coan??cits i les c??l??lules fagocit??ries que recobreixen els canals de les esponges. Les subst??ncies resultants d'aquesta digesti?? poden passar al mes??nquima i alimentar altres c??l??lules. usuaris escolars
