Pleistoanax
De Viquipèdia
Pleistonax o Pleistoanax (Pleistoanax, Πλειστοάναξ, Πλειστώναξ), fou el 19è rei d'Esparta de la línea Agída. Fou el fill gran de Pausànies, regent d'Esparta.
A la mort de Plistarc d'Esparta, no més tard del 458 aC, sense descendència, l'herència va recaure en Pleistoanax, que era encara menor d'edat.
A l'expedició espartana en ajut dels doris contra els focis el 457 aC, el seu oncle Nicomedes fill de Cleombrot va ser el cap militar efectiu, i Pleistoanax de fet només l'acompanyava.
El 455 aC ja va dirigir personalment l'expedició contra l'Àtica, però degut a la seva joventut estava assistir per Cleàndrides com a conseller. La retirada prematura de l'exèrcit esparta va aixecar sospites de que Cleàndrides i Pleistoanax havien estat subornat per Pèricles; Cleàndrides va fugir d'Esparta i fou condemnat a mort en absència, i el rei fou condemnat a una multa que no va poder pagar i fou desterrat.
Va romandre 19 anys a l'exili, residint a la vora del temple de Zeus, a la muntanya del Liceu a Arcàdia, amb la meitat de la seva casa dins el territori sagrat del temple per gaudir dels benefici de la protecció del santuari. El seu fill Pausànies d'Esparta va ser rei al seu lloc.
Fou cridat de tornada el 426 aC per indicació de l'oracle de Delfos i fou restaurat (426 aC) però aviat fou acusat de induir a les sacerdotesses píties d'influir en favor seu i a aquest suposat sacrilegi es van atribuir les derrotes espartanes a la guerra; el 421 aC va haver d'imposar tota la seva autoritat per signar una treva amb Atenes. Aquest mateix any va anar amb un exèrcit a Arcàdia on va aconseguir la independència de Parrhàsia que estava sotmesa per Mantinea i va destruir una fortalesa que dominava Lacònia que els mantineans havien construït a Cipsela, a la frontera.
El 418 aC va agafar el comandament d'un exèrcit d'homes grans i molt joves que va anar en ajut d'Agis II, però quan va arribar a Tegea es va assabentar que Agis ja havia triomfat a Mantinea, i no sent necessària la seva presència va tornar a Esparta.
Va morir el 408 aC i el seu fill Pausànies va tornar al tron.
