Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública
De Viquipèdia
La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) fou un marc de treball unitari dels i les estudiants de Barcelona existent entre els anys 1995 i 2008 que agrupava les principals organitzacions estudiantils del país (SEPC i l'AEP), així com la majoria d'assemblees d'estudiants. En alguns moments al llarg de la seva trajectòria, especialment als inicis, també s'havien integrat a la Plataforma les organitzacions sindicals del professorat i del personal d'administració i serveis, tot i que el pes de l'organització l'ha portat sempre el moviment estudiantil.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Formada el 1995 sota el nom de Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (nom que ràpidament va incorporar l'adjectiu "mobilitzadora" per posar èmfasi en la seva voluntat combativa), com a reacció de les organitzacions estudiantils davant les polítiques universitàries implementades a principis dels anys noranta (manca de finançament públic, increment de taxes universitàries, normatives de permanència, massificació, privatització o eliminació de serveis...), la Plataforma es va donar a conèixer amb la difusió del Manifest de la Campanya en Defensa de la Universitat Pública, també conegut en l'àmbit universitari com a Manifest de la Plataforma.
Aquest Manifest va ser el·laborat durant el curs 1995-96 per les assemblees d'estudiants unitàries, en un ampli procés participatiu a les facultats més importants del país, i va comptar amb el suport dels representants del personal d'administració i serveis i del professorat, sent aprovat pels clàustres de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d'altres organismes.
La Plataforma, a través d'aquest Manifest, feia un anàlisi de la situació de la universitat a Catalunya, plantejava un seguit de reivindicacions i propostes per tal de subsanar les deficiències detectades i donava a conèixer quatre objectius principals que, fins al dia d'avui, han constituït el seu eix vertebrador: la reivindicació de l'ensenyament públic com a element fonamental d'una societat avançada; la defensa de la igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a l'ensenyament superior; un concepte de qualitat universitària entès no partint de criteris purament acadèmics o mercantils sinó considerant la dimensió humana i formativa del sistema universitari i la necessitat que tota la societat participi en la definició del paper de la universitat pública.
[edita] Trajectòria
La voluntat mobilitzadora de la Plataforma queda palesa des de l'inici amb la vaga general d'estudiants universitàris del novembre de 1995, sobre la base de les reivindicacions del Manifest, i amb la manifestació del 26 de novembre a Barcelona que congrega prop de vint i cinc mil assistents, segons fonts estudiantils.
Des de llavors s'han succeït periòdicament les mobilitzacions organitzades per la Plataforma, destacant especialment les convocades contra l'anomenat Informe Bricall a començaments de l'any 2000; i contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) impulsada pel govern del Partit Popular, a finals de 2001.
Si exceptuem les mobilitzacions estudiantils contra la Guerra de l'Iraq la manifestació del 13 de novembre de 2001, amb prop de 80.000 manifestants, segons fonts estudiantils, és la manifestació d'estudiants més important que hi ha hagut mai en aquest país.
Recentment la Plataforma ha centrat les seves campanyes en mostrar el seu posicionament crític respecte a com s'està desenvolupant la creació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior en el marc de la Unió Europea.
Paral·lelament la Plataforma ha continuat amb la seva tasca d'anàlisi de la situació a de la universitat, mitjançant l'elaboració de nous documents i l'organització de jornades de debat al voltant de la temàtica universitària.
[edita] Estructura
L'estructura de la Plataforma pretén ser, bàsicament, assembleària de base, a nivell de les facultats, amb una coordinació per universitats i a nivell de tot Catalunya a partir de delegats escollits per les assemblees de base. Els sindicats estudiantils que en formen part no hi defensen posicionaments com a organització sinó que els seus membres participen en les assemblees al mateix nivell que la resta d'estudiants no associats. Les decisions es prenen per consens o, en alguns casos, per amplia majoria, fet que en determinats moments ha dificultat l'agilitat del moviment, però que ha reforçat la unitat del moviment estudiantil i ha multiplicat la seva capacitat de mobilització i d'incidència.
Aquesta peculiar forma d'organització, sense estructura permanent, comporta, per exemple, que la web de la PMDUP no estigui gaire desenvolupada, però li permet ser una plataforma força útil per a la defensa dels objectius que té plantejats.
[edita] Dissolució i desaparició
Durant el curs acadèmic 2007 - 2008 i en el marc de les lluites contra l'aplicació de l'anomenat Procés de Bolonya, van anat apareixent tensions entre les principals organitzacions estudiantils, el SEPC i l'AEP sobretot pel què fa les diferents estratègies proposades per cada organització. Després de la realització a l'abril de 2008 del Fòrum Social per la Universitat Pública, el SEPC va presentar un document anomenat "Regenerem el moviment estudiantil", on feia pública la seva postura de crear un nou marc de coordinació entre el moviment estudiantil on havia de quedar exclosa l'AEP, ja que denunciaven que aquesta organització és la branca estudiantil d'Iniciativa per Catalunya Verds i d'Esquerra Unida i Alternativa, partits polítics que controlen la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya de la que depenen els mossos d'esquadra, i que per participar en el govern de la Generalitat de Catalunya no s'oposen al procés d'implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
En resposta això la majoria d'Assemblees de Facultats es van possicionar en contra de la proposta del SEPC, tot i que reconeixien que s'havia de produir un replantejament de la PMDUP. Tot i això l'Assemblea de les Facultats de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona, també coneguda com UB Raval, va presentar una proposta amb el nom de "Crida a un Moviment en Defensa de la Universitat Pública" on anunciava que deixava la PMDUP, a la vegada que animava a la resta d'assemblees a fer el mateix i participar d'un procés de constitució d'un nou marc de coordinació.
Aquest fet va suposar una greu crisis en el marc del moviment estudiantil. D'una banda el SEPC va anunciar que donava suport a la creació d'una coordinadora d'assemblees de facultats, mentre la majoria de les Assemblees integrades a la PMDUP deixaven formalment de formar part d'aquesta plataforma i a començaments de maig de 2008 començaven un procés de constitució d'una coordinadora d'Assemblees de Facultats, fet que pressuposa la desaparició de la PMDUP.
El nou marc de coordinació del moviment estudiantil de l'àrea metropolitana de Barcelona, sota el nom provisional de Coordinadora d'Assemblees de Facultats, integra a onze de les quinze Assemblees de Facultats que formaven part de la PMDUP, tenint el suport del SEPC tot i que com organització no participa directament. Actualment la CAF es troba en procés de debat dels seus estatuts, tot i que ja te ben definida una estratègia de cara al curs acadèmic 2008 - 2009 per aturar l'implementació del Procés de Bolonya.
