Perim
De Viquipèdia
Perim (àrab Mayyun, portuguès Meyo) és una illa del Iemen, a l'estret de Bab al-Mandeb, d'origen volcànic. Té una costa d'uns 8km, una superfície de 14km2, i l'altura màxima són menys de 70 metres. No te aigua i només uns 500 habitants permanents.
El romans li van dir Diodori insula. El seu nom europeu, Perim, derivaria de la paraula àrab Berim (cadena) associada a la història de l'estret. Va romandre desocupada durant segles.
Es probable que fos visitada pel croat francès Renaud de Châtillon, del que se sap que els vaixells foren destruïts per Saladí. El 1513 la va explorar Albuquerque.
El 1738 fou breument ocupada pels francesos. El 1799 fou ocupada per la Companyia Britànica de les Indies Orientals en preparació de la invasió d'Egipte però fou abandonada al poc temps per la manca d'aigua.
Va seguir abandonada fins el 1857 quant la van tornar a ocupar els britànics per construir-hi un far i el 1869 una estació carbonera (Brown Bay) pels vaixells que creuaven el canal de Suez. El 1915 fou atacada pels otomans però foren rebutjats. L'estació carbonera fou tancada el 1936. L'illa va formar part de l'Índia Britànica i des el 1937 de la colònia d'Aden, de la que va ser una dependència junta amb l'illa de Kamaran, les illes Kúria Múria i l'illa de Socotra (Socotora); el 1959 va formar part de l'estat d'Aden dins de la Federació d'Aràbia del sud.
El 1967 els britànics es van retirar d'Aden i la illa va quedar integrada a la República democràtica del Iemen (Iemen del sud) fins que aquesta es va fusionar amb la república del Iemen (Iemen del nord) el 1990.
