Peribsen
De Viquipèdia
Peribsen fou un rei de la Dinastia II de l' Antic Egipte.
Les tesis sobre la seva successió son variades i les principals son:
- Fou fill i immediat successor de Ninetjer a tot el país. Una possible revolta al nord li va deixar nomes el sud i va canviar de nom.
- Fou fill i immediat successor de Ninetjer només al sud (al nord va governar un altra branca o es va revoltar)
- Fou successor de Ninetjer però entremig hi va haver altres faraons.
- Fou successor de Sekhemib (en temps del qual potser es va produir la divisió)
El seu regnat pot datar-se després del 2700 aC.
Estan en discussió els seus noms. El nom d'Horus seria Sekhemit (que podria ser el nom d’un faraó diferent) que vol dir "poderós de cor" (Hr sxm ib, pr n mAa.t = Sekhemit Perenmaat "poderós de cor que a vingut al front de l’ordre còsmica"). El nom Nesut-biti seria tambe Sekhenmit Perenmaat. El nom de Seth (equivalent a nom d'Horus) fou Peribsen (stX pr ib=sn, es a dir Seth-Peribsen "El que ha vingut al front dels seus ordres). El nom de Nebti seria nb.tj pr ib=sn (Nebti-Peribsen).
Es pensa que va fer un canvi religiós important: el culte principal d'Horus, associat al Baix Egipte, fou canviat pel de Seth, associat al Alt Egipte. Això s’ha interpretat com que va perdre l'Alt Egipte a mig regne i que llavors va canviar el seu nom i el deu principal. Darrerament Raffaele va suggerir que no hi ha indicis de trencament violent (apareixen mes tard d’aquest regnat) i que la partició del país podia haver estat acordada per dues parts (potser dos fills de Ninetjer). Això no obstant no implica que la partició, tot i pacifica, comportes el canvi de nom, si es va produir quant ja portava un temps regnant i la partició fou acordada amb un germà. Si fos així els faraons del quart al novè (o desè) de la dinastia haurien regnat al Delta, i Peribsen i Khasekhem o Khasekhemui al sud (a mes Sekhemib seria un tercer rei del sud; Khasekhem i Khasekhemui també podrien ser dos faraons diferents un a Nekhen i un a Abidos o Tinis). Altres teories pensen que hi va haver una guerra i exposen que a una inscripció a la seva tomba a Abidos es parla d’un tribut o d’una conquesta de la ciutat de Sethroe al delta. Així doncs segons aquesta tesis abans d'ell o al començament del seu regnat el país es va dividir, i després el va reunificar.
Si els faraons que segueixen a Ninetjer a les llistes, Weneg, Sened, Nubnefer, Neferkare and Neferkaseker van regnar simultàniament, caldria escorçar la duració de la dinasta: 39 anys entre els dos primers faraons i un nombre similar pel tercer (entre 35 i 45) donaria uns 80 o 85 anys. Restaria conèixer la duració dels regnats d’aquest cinc, i el temps que el darrer faraó va governar sobre tot Egipte, per saber la duració, però cal pensar que no fou menys d’uns altres 40 anys entre tot. El que donaria per la dinastia uns 125 anys (1775-1650 aC)
Les fonts per la successió son les habituals: Llista d'Abidos, Llista de Saqqara i Papir de Turí. La llista d'Abidos esmenta a dos "successors" de Ninetjer: Wadjnes (Weneg) i Sened o Senedj; després segueix Khasekhemwy (Djadjatepy). La llista de Saqqara i el Papir de Turí son concordants: Wadjnes, Senedj, Aaka (Neferka), Neferkaseker, un espai buit i Khasekhemui. Manethó coincideix amb les dos darreres però al espai buit esmenta Sesochris. Peribsen i/o Sekhemib no es esmentat a les llistes egípcies, però podria ser el del espai buit.
La seva tomba s’ha trobat a Abidos. A fora la tomba es va trobar una estela amb el seu nom de Seth.
Troballes:
- segells impresos i algun fragment de peces de pedra gravada trobats per Petrie i mes tard Ayrton a Umm al-Qaab.
- Inscripció a Elefantina on el nom apareix com a Sekhemib Perenmaat. No s’ha pogut demostrar que el nom Sekhemit fos del mateix Peribsen, canviat durant el seu regnat. Podria tractar-se d’un rei successor (o segons Raffaele, un predecessor)
- Vuit peces de pedra amb el seu nom gravat a Saqqara, amb el nom Sekhemib, recents.
- A la seva tomba a Abidos s’han trobat segells amb el nom Sekhemib Perenmaat i a fora amb el nom Peribsen
