Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pere Vives Vich - Viquip??dia

Pere Vives Vich

De Viquip??dia

Pere Vives Vich (20 de gener de 1858 Igualada - 9 de mar?? de 1936 Madrid) va ser un enginyer i militar catal??.

[edita] Biografia

Pere Vives Vich va n??ixer a Igualada el gener del 1858, anys m??s tard es trasllada a Manresa amb la seva fam??lia, on descobreix la seva vocaci?? militar degut a una trobada amb les forces carlines en un teatre de Manresa. Als 16 anys acaba els estudis i es dirigeix a l'Acad??mia d'Enginyers militars de Guadalajara on el 1878 acaba la carrera amb grau d'alferes. La seva aplicaci?? i conducta el fan mereixedor de la Creu Blanca al M??rit Militar. Un cop surt de l'acad??mia fa per iniciativa pr??pia un viatge a Par??s per con??ixer de prop les innovacions tecnol??giques. Al seu retorn ??s destinat a la Comand??ncia d'Enginyers de Lleida i d'all?? cap al Sud d'Espanya.

Va ser un pioner en el camp de l'aerost??tica: fou el responsable d'un noved??s Servei Aerost??tic, el qual va fer avan??ar transmeten tot el coneixement i experiencia adquirits en els seus viatges a l'estranger per estudiar amb detall totes les particularitats de les diferents modalitats de globus. Tot i que es tractava d'un cos militar, aquest va col.laborar estretament amb ambients cient??fics.

L'any 1904 ja era tinent coronel i el 1907 fou nomenat coronel. El 1909 estrenava el dirigible "Espanya" pel cel de Madrid, el qual representava un gran aven?? en la conquesta de l'aire per l'estat espanyol.

L'any 1910 el Coronel Vives ??s nomenat cap de l'Aeron??utica Espa??ola i se li confia la construcci?? del primer camp d'aviaci?? militar de l'Academia d'Enginyers de Guadalajara. Al cap de tres anys, el 1913, l'aviaci?? militar espanyola, sota el guiatge del Coronel Vives, estableix els primers aer??droms militars a l'??frica i forma la primera esquadra de combat espanyola, aconseguint uns dels ??xits m??s importants en la campanya d'??frica.

La seva preocupaci?? del moment era la formaci?? de pilots i personal cualificat, la impulsi?? d'una ind??stria nacional capa?? de fabricar b??sicament motors per a l'aviaci?? i el manteniment constant de tot el personal involucrat en l'aviaci?? en plena forma. L'any 1915, v??ctima d'una confabulaci??, ??s destitu??t dels seus c??rrecs.

??s nomenat cap de les forces d'enginyers de Catalunya fins que a l'any seg??ent, despr??s de demanar-ho insistenment, ??s tralladat a Ceuta on el 1917 ascendeix a general de Brigada per m??rits de guerra, tornant despr??s a la Pen??nsula. L'any 1921 torna a l'??frica i ascendeix a General Divisi??. En aquest c??rrec esdev?? un dels ferms puntals de la vict??ria espanyola sobre els moros malgrat els obstacles posats pel govern de Madrid.

L'any seg??ent ??s destinat a Cartagena; despr??s va de Comandant General a Melilla per?? en estar en desacord amb el govern sobre la forma en qu?? s'havien de desenrotllar les seves activitats, retorna a Cartagena com a Governador Militar.

El 1923 ??s nomenat Ministre de Foment a conseq????ncia de la proclamaci?? de la Dictadura de Primo de Rivera. Des de Madrid tamb?? es recorda d'Igualada, la seva ciutat natal: aconsegueix l'eixamplament en 600 hect??rees del seu terme municipal i promocion?? el projecte del pant?? de Jorba, el qual no ha passat de ser un projecte degut, entre altres coses, a que els ??ltims estudis geol??gics indiquen que la composici?? de les terres no aguantarien l'aigua.

Durant aquest per??ode f??u dos visites a Igualada en l'??ltima de les quals, l'any 1925, fou nomenat Fill predilecte de la Ciutat i es d??na el seu nom a un tram de la Rambla.

L'any 1929, ja cessat com a ministre, ??s nomenat president de la Confederaci?? Hidrogr??fica del Pirineus Oriental. Fou el seu ??ltim c??rrec de car??cter oficial i un any i mig despr??s es retir?? a Azuqueca de Henares.

L'any 1936 la revoluci?? el trob?? a Madrid. Malgrat ser d'idees lliberals es va haver de refugiar dels republicans en la Legaci?? de Noruega a Madrid. Va morir en aquestes mateixes condicions el 9 de mar?? de 1938.

Igualada li ha dedicat un monument al passeig de Verdaguer, i ha donat el seu nom a un institut d'ensenyament mitj??, a l'aer??drom, a una de les rambles i a un passatge.

[edita] Enlla??os externs