Pere Bonet i Cuito

De Viquipèdia

Pere Bonet i Cuitó (Lleida, 1901 - París, 1980) fou un polític i sindicalista català. Nasqué al si d'una família pagesa, però ja a nou anys començà d'aprenent de caixista d'impremta. Participà activament en la vaga general revolucionària de l'agost de 1917, i fou empresonat. Un cop alliberat fou un dels fundadors, amb Joaquim Maurín i Julià, del setmanari Lucha Social.

S'alinià dins de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb els partidaris del marxisme i de la Revolució bolxevic, posició que defensà al setmanari "La Batalla" (1922), que succeí a Lucha Social. S'uní a la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) i com a militant comunista i sindicalista i sota la la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou condemnat a quatre anys de presó. Un cop alliberat el febrer de 1929, passà a París. El febrer de 1931 s'instal·là a Barcelona, i formà part del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Tingué un paper destacat en la creació i articulació de l'Aliança Obrera el 1933 que, tot i amb tot, no resistí la desfeta dels fets del sis d'octubre de 1934. Participà en el procés fundacional del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i formà part del seu comitè executiu.

Durant la guerra civil espanyola va fer costat Andreu Nin contra el PSUC. Dins la campanya repressiva contra el POUM fou jutjat a Barcelona l'octubre de 1938 i condemnat a quinze anys de presó. Reclòs a Agullana, aconseguí escapar el gener de 1939, tot just abans de què arribessin les tropes franquistes, i passà a Franças. Poc més tard fou empresonat per les autoritats de la França de Vichy. Un cop alliberat, establí la seva residència a París.

[edita] Enllaços externs

• Tret de [1] (amb llicència GFDL).