Pere Ardiaca i Martí
De Viquipèdia
Pere Ardiaca i Martí (Balaguer, 1909 - Moscou, 5 de novembre de 1986) fou el fundador, el 1982, del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i el seu president fins a la seva mort.
Cursa estudis al seminari de la Seu d'Urgell, sense concloure'ls. El 1926 es trasllada a Barcelona, on treballa de pintor de parets fins que, el 1929, es veu obligat a emigrar a França, ja que s’havia negat a complir el servei militar.
Ingressa al Partit Comunista Francès (PCF) a la localitat de Besiers. Més tard és escollit membre del comitè local de Nimes. Torna a l’Estat Espanyol al proclamar-se la Segona República Espanyola, concretament a Balaguer, on s’afilia al Bloc Obrer i Camperol (BOC).
El 1933 abandona aquesta formació i ingressa al Partit Comunista de Catalunya (PCC), on un any més tard es nomenat Secretari Polític. És apartat del càrrec després dels fets del sis d'octubre d’aquell mateix any, i es dedica íntegrament a col·laborar amb el Socorro Rojo Internacional. A un acte celebrat el 22 de desembre de 1935
El 1936 forma part del Comitè Executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i és nomenat director del seu òrgan de premsa “Treball”. El 1937 el nomenen responsable de Propaganda del Comissariat de l’Exèrcit de l’Est.
En finalitzar la guerra civil comença un peregrinatge cap a l’exili, primer a França, d’allà a Santo Domingo i, més tard, a Cuba. El 1948 s’incorpora, a França, al Secretariat del PSUC, i el 1960 és escollit membre del Comitè Central. Torna a Barcelona, on es responsabilitza de l’edició del clandestí “Treball”. El 1962 és detingut i condemnat a 21 anys de presó, on hi serà fins el 1971. Se li encarrega que representi el PSUC al Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Després de la mort de Franco, i amb les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, n’és escollit diputat per Lleida. El gener de 1981 se celebra el Vè. Congrés del PSUC on ocuparà el càrrec de President, sent expulsat al desembre d’aquell mateix any juntament amb d’altres destacats dirigents per a formar el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).
