Parnavaz I d'Ibèria

De Viquipèdia

Parnavaz I rei d'Ibèria va néixer suposadament cap el 325 aC i va morir el 237 aC. Quan era nadó els grecs van entrar al país i van matar al seu oncle, el sobirà, Samara; la seva mare el va prendre a les muntanyes i el va amagar. Els grecs van deixar el poder a un dels seus caps, anomenat Azon. De gran, la llegenda diu que va trobar un tresor i que gràcies a ell va poder comprar moltes complicitats; es va associar amb un dels governadors de Egrissi, Kudji, i va preparar una revolta contra el governador grec Azon. La revolta va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei, fundant la dinastia Parvanàziana. De seguida va fer reconstruir les fortaleses del país, destruïdes pels grecs, i en va fe fer una de gran anomenada Fortalesa d'Armaz. Es per aquesta època que es va crear l'alfabet georgià que la llegenda també li atribueix. Va crear vuit regions administratives governades per dirigents locals (éristhavis) i un principat dirigit per un espaspéta o comandant en cap que havia de ser membre (sephetsulis) de la família reial. (sephé gvari). La dinastia estava formada pel rei (gran rei) amb residencia a Mtskhétha. L’herència requeia amb el mascle mes vell de la família encara que després va esdevenir hereditària de pare a fill. El rei era governant absolut i la família ocupava sovint el càrrec déristhavi d'algun districte. El cap de la cort, lezosmodzgavari, era també una personalitat important, la mes important que no era de la família real.