Palau reial d'Erriberri
De Viquipèdia
El palau reial d'Olite és una construcció del segle XV amb caràcter cortesà, on els aspectes residencials van prevaler sobre els militars, situat al municipi navarrès d'Olite.
Un dels seus principals encants és l'aparent desordre del seu disseny. Això es deu a que la seva construcció mai no es va afrontar com un projecte "de conjunt", obtenint aquest resultat final degut a les contínues obres d'ampliació i reformes que es van succeir durant segles, encara que la major part de les obres es van realitzar entre finals del segle XIV i principis del segle XV. El llavors rei de Navarra, Carles III el Noble, va decidir convertir el palau existent en la seva seu reial permanent i dotar-la de tot l'ornament propi d'aquestes.
El conjunt format per les seves estances, jardins i fosses, envoltats per les altes muralles i rematats per les nombroses torres, li confereixen una silueta espectacular i màgica. En la seva època, va arribar a ser considerat com un dels més bells d'Europa. S'hi poden diferenciar clarament dos recintes: el Palau Vell, convertit en Parador Nacional de Turisme, i el Palau Nou. Després de la invasió de Navarra a començaments del segle XVI per part de Castella, l'estat d'abandonament en el qual va quedar immers el palau va fer que aquest anés deteriorant-se progressivament. Aquest procés va culminar amb l'incendi ordenat pel guerriller Francisco Espoz y Mina durant la Guerra del Francès (1813), davant del temor que s'hi repleguessin les tropes franceses de Napoleó.
L'estat actual de l'edifici és fruit d'una restauració, encara sense concloure, iniciada a començaments del segle XX. La intenció d'aquesta complexa tasca és la de recuperar l'estructura original del palau. Així, podrem distingir entre el que correspon a l'edifici original, i el que es deu a la seva restauració. Tanmateix, la riquísima decoració interior que revestia els seus murs s'ha perdut per sempre, igual que els jardins exteriors que l'envoltaven.
