Orange Espanya

De Viquip??dia

Article inacabat!
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.

Orange S.A.

Esl??gan	"Future's bright, future's Orange" (El futur ??s brillant, el futur ??s Orange)
Fundada	1994 (2006 a Espanya)
Seu central	Par??s, Fran??a
Persones Clau	Sanjiv Ahuja, Director general
Ind??stria	Telecomunicacions
Adre??a web	www.orange.es

Orange a Europa

?????? Empresa l??der en telefon??a m??bil

?????? 2?? empresa en telefon??a m??bil

?????? 3?? empresa en telefon??a m??bil

?????? 5?? empresa en telefon??a m??bil

Orange Espanya (marca comercial amb qu?? comercialitza els seus productes l'empresa France T??l??com Espa??a, S.A.) ??s una companyia de telecomunicacions pertanyent al grup France T??l??com. Aquest operador agrupa l'operador de telefonia m??bil adquirit al juliol de 2005 (anteriorment Amena, propietat de Auna) amb els altres tres negocis que France T??l??com ja tenia a Espanya: telefonia fixa per a empreses (Uni2), xarxa de dades internacionals per a corporacions (Equant) i acc??s a internet i telefonia per a particulars (Wanadoo). El Conseller Delegat de l'empresa ??s Jean Marc Vignolles que substitueix al 2007 Belarmino Garc??a, anterior Director General d'Amena.

[edita] Estructura accionarial

Fins al juliol de 2005, Orange (fins aleshores Amena) tenia dos accionistes, Caixa de Catalunya amb el 2,1% i el Grup Auna amb el 97,9%. Al seu torn Auna estava participada per les empreses el??ctriques Endesa, Uni?? Fenosa, el Banco Santander Central Hispano, Caixa Catalunya i un grup de caixes. Al 21 de juliol de 2005 l'operador semip??blic franc??s France T??l??com va assolir un acord per adquirir el 80% de la branca de telefonia m??bil per 6.400 milions d'euros, 3.400 en met??l??lic i 3.000 mitjan??ant una ampliaci?? de capital. Els antics accionistes de refer??ncia es van comprometre al seu torn a mantenir durant almenys tres anys entre el 20% i el 25% de la nova empresa resultant, una vegada es complet??s la fusi?? d'Amena amb la resta d'activitats espanyoles del grup France T??l??com (la branca d'Internet Wanadoo, l'editor de guies comercials QDQ i l'operador de telefonia fixa Uni2).

Amb data 29 de juliol de 2005, els responsables d'Orange van indicar que esperaven abandonar la marca Amena i llan??ar la seva pr??pia ensenya el novembre. Aquest proc??s seria similar al que es va produir amb la compra de Airtel per Vodafone PLC. Tanmateix, el proc??s es va retardar i el canvi de marca es va produir oficialment el 3 d'octubre de 2006.

???En l'actualitat, Orange t?? dos accionistes: France Telecom Operadores de Telecomunicaciones, s.a. amb el 99,3% i Caixa de Catalunya amb el 0,7%.

Des de 2007 France Telecom tamb?? ha adquirit el portal Ya.com

[edita] Hist??ria

???Al 1998, davant de la situaci?? de duopoli que mantenien Telef??nica Movistar i Airtel (actual Vodafone Espa??a) al mercat de telefonia m??bil, el govern espanyol va concedir una nova llic??ncia a Retevisi??n, l'antiga empresa p??blica de difusi?? de senyals de televisi??.

Retevisi??n M??vil, S.A., nom oficial de l'empresa, va operar des del 15 de gener de 1999 amb la marca Amena. El seu primer logotip era molt similar al de Retevisi??n: comptava amb les dos "i" enfrontades i la lletra " i " invertida en el seu nom. Tamb?? apareixia el subt??tol "retevisi??n m??vil" sota del nom Amena. M??s endavant, en les revisions del logotip, van desapar??ixer les "i" enfrontades i el subt??tol va ser reempla??at pel logotip de la seva matriu Auna.

Va comen??ar com una companyia trencadora, dedicada ??nicament al mercat de prepagament, amb m??bils lliures, tarificaci?? per segons a partir del primer minut complet, preus molt m??s baixos que les de les seves competidores i fins i tot amb m??s cobertura, a causa de que el Acord de Subministrament Provisional d'Infraestructura de Xarxa, imposat pel Tribunal de Defensa de la Compet??ncia, li permetia operar en itiner??ncia nacional a trav??s de les xarxes de les seves dues competidores. Aquest acord es va aplicar fins a novembre de 2000, data en la qual es va completar el desplegament de la xarxa GSM en banda de 1800 MHz (DCS) que empra la companyia. Va ser la primera companyia en obtenir llic??ncia per usar aquest tipus de xarxa a Espanya, ja que Airtel i Movistar operaven amb llic??ncia a la banda de 900 MHz, i en proves en 1800 MHz, per?? no podien oferir servei comercial en 1800 MHz fins a obtenir la llic??ncia oportuna.

Tanmateix, donada la picardia existent al mercat espanyol, i que fins al 6% dels packs de prepagament venuts amb m??bils lliures no arribaven a ser activats, sin?? que acabaven revenuts a Espanya o l'estranger, els m??bils subvencionats per la companyia van passar a estar bloquejats, com els de les seves competidores. Altres avantatges inicials, com la tarifaci?? per segons per als clients de prepagament, van ser tamb?? desapareixent gradualment, encara que els clients anteriors se'ls van respectar les condicions.

A l'any 2000, l'empresa va iniciar la seva oferta de contracte, al principi amb les mateixes tarifes que en prepagament, i posteriorment diferenciant els plans de preus.

???Amena va comen??ar a incrementar lentament la seva quota de mercat fins a assolir el 24% el 2005. Una de les claus per al posicionament inicial al mercat va ser la Tarifa D??o un nou m??dul pel qual dos clients de l'empresa podien realitzar trucades entre ells per 5 pessetes/minut (0,03 euros), conservant intactes la resta de tarifes; en el seu moment (any 2000) era la tarifa m??s econ??mica del mercat espanyol.

Al 2005 es va assolir un acord de venda de l'empresa a la francesa France T??l??com. A comen??aments del mes d'agost de 2006 s'ha produ??t el canvi de titularitat, mantenint la marca Amena fins a octubre de 2006, moment en qu?? va ser substitu??da per Orange.

[edita] Productes i Serveis

[edita] Telefonia m??bil

Orange empra la tecnologies GSM 900 MHz (EGSM) i 1800 MHz (DCS), aix?? com UMTS (3 G) de l'antiga Amena. Pertany a l'alian??a FreeMove.

Anteriorment, l'empresa es denominava Retevisi??n M??vil, S.A., nom heretat de l'antiga empresa de l'extint Grup Auna i despr??s Amena, fins i tot octubre de 2006, quan canviaria el seu nom a Orange.

???Amb data juny de 2006, ??s la tercera companyia de telefonia m??bil a Espanya per nombre d'abonats amb 10,5 milions de l??nies actives, despr??s de Movistar (Telef??nica M??viles) i Vodafone Espanya, l'antiga Airtel.

[edita] Internet m??bil

Orange ofereix acc??s a Internet d'alta velocitat (HSDPA de fins 7,2 Mbps) a trav??s del tel??fon m??bil, targeta PCMCIA o m??dem USB, encara que no posseeix tarifa plana per a navegaci?? il??limitada (quota 2???/d??a d'??s, amb un l??mit de navegaci?? mensual d'1 Gb i tarifa despr??s del l??mit de 0,5 ???/Mb).^[1]

[edita] Atenci?? al client

Ja que la companyia Orange no posseeix l??nies de telefonia i ADSL pr??pies, es veu obligada a llogar les de la companyia Telef??nica de Espa??a, a causa de la precarietat del lloguer i les complicacions que durant el proc??s de trasp??s de lineas es produeixen demores de setmanes i fins i tot mesos. Fins i tot s??n molts els clients que Orange abandona durant els processos de transfer??ncia de l??nies.

A causa d'aquests nombrosos problemes que Orange presenta des que ofereix serveis deficients de telefonia mobil, fixa i internet, s'ha convertit en l'operadora de telecomunicacions que m??s queixes i den??ncies genera en l'OCU i les oficines del consumidor de les diferents C.C.A.A en l'estat espanyol, aquest mateix record ja el poseia Amena abans de passar a formar parteix d'Orange.

1414 ??s el n??mero de tel??fon d'atenci?? al client, trucant a aquest n??mero gratu??t un client pot contractar serveis i gestionar alguns serveis ja contractats. Quan un usuari pret??n fer consultes relacionades amb transfer??ncies de l??nies de Telef??nica que no han estat concloses o altres incid??ncies i averies relacionades amb els seus serveis els operadors del 1414 "gratu??t" remeten a l'usuari a nombres de tel??fon de pagament 902, moment en el qual la companyia Orange rep beneficis pel simple fet d'"atendre" als seus clients. Aquesta pr??ctica de remetre els clients a tel??fons de pagament t?? com objectiu guanyar diners i dissuadir els usuaris insatisfets o amb problemes que no exerceixin el seu dret com a clients a emetre queixes, per exemple el departament de queixes i reclamacions de la companyia Orange a Espanya no disposa de n??meros de tel??fon, sol disposa d'un n??mero de fax 902 i per poder sol??licitar aquest n??mero de fax de pagament ??s necessari cridar pr??viament a un nombre de telefono de tarifaci?? 902.

[edita] L'acord amb Euskaltel per a telefonia m??bil al Pa??s Basc

???Des de 1998, Amena ha estat oferint el servei de telefonia m??bil en la comunitat aut??noma del Pa??s Basc, a trav??s de Euskaltel. L'alian??a Amena-Euskaltel havia aconseguit per a setembre de 2006, 450.000 contractes de telefonia m??bil (una quota de mercat del 45%).

A partir de 2007, Euskaltel |deixar?? els seus serveis de telefonia m??bil de forma directa amb la seva pr??pia xarxa al Pa??s Basc, en lloc de fer-ho sota la seva franqu??cia amb Orange. Despr??s d'aquesta data, Euskaltel ser?? un operador m??bil virtual que funcionar?? sota cobertura de Vodafone a la resta de Espanya.

El desacord entre Euskaltel i Orange ha portat al que alguns mitjans denominen una guerra,^[2] guerra telef??nica o guerra taronja^[3] pels contractes de telefonia m??bil subscrits conjuntament per Euskaltel i Amena. L'empresa basca defensa que els consumidors que van contractar un servei de telefonia el van fer amb Euskaltel, companyia que t?? els contractes i les dades banc??ries dels clients. Per aix??, pret??n mantenir el control sobre aquests contractes i es nega a facilitar a Orange dades sobre els clients que compartien. En canvi, Orange considera que aquests clients van subscriure un contracte perqu?? Amena els prest??s el servei, en el qual Euskaltel era merament el distribu??dor o agent comercial d'Amena. Per aix??, ha enviat missatges als usuaris perqu?? acudeixin al servei d'atenci?? al client d'Orange, i ha llan??at una forta campanya promocional. Actualment (l'octubre de 2006), els tel??fons m??bils d'Euskaltel porten una targeta que nom??s serveix per al servei a trav??s d'Orange i nom??s d??na les dades de consum a aquesta companyia, per la qual cosa Euskaltel necessita aquesta per realitzar la facturaci??.

[edita] Refer??ncies

1. ??? http://internet.orange.es/internet_movil/index.html
2. ??? El Correo: 'Euskaltel i Orange desencadenen la guerra pel control dels seus clients de m??vil
3. ??? El Pa??s: 'La guerra telef??nica' s'apropa als tribunals '

[edita] Enlla??os externs

• Orange
• Tarifes Contractes i Targetes Orange m??il.
• Tel??fon h??brid m??bil-fixa Unik.
• Mapa de cobertura.
• Configuraci?? de m??bil lliure o m??dem USB per a Orange.