Opció K-95

De Viquipèdia

Opció K-95

Informació bàsica
Lloc d'origen	Catalunya
Gènere	street punk, Oi!
Anys en actiu	Des del 1995 fins a l'actualitat.
Discogràfica	Bullanga Records
Web oficial	opciok95.com
Membres de la banda
Carles (veu) Daniel (baix) Raül (bateria) Omar A (guitarra) Omar M (guitarra)

Opció K-95 és una banda catalana d'street punk o Oi! formada a Barcelona el setembre de 1995. Originàriament, el grup estava format per en Carles (veu), en Daniel (baix), en Raül (tambors) i en Jordi "Almu" cantant dels Pilseners a la guitarra. Al poc temps, s'hi va afegir en Marc (guitarra) i en Lluís (guitarra) per en Jordi. Amb els quals van tancar la formació final del grup. Despres del "Mai Morirem", el grup va canviar de nou els guitarristes, amb els actuals Omar A. i Omar M que completen la formacio actual. En les seves cançons propugnen la independència dels Països Catalans. S'autoconsideren redskins, antifeixistes i patriotes catalans.

Taula de continguts

1 Història
2 Discografia
- 2.1 Participació en recopilacions
3 Enllaços Externs

[edita] Història

La banda es va formar a mitjans del mes de setembre de 1995. La idea va sorgir de tres dels membres actuals (Raul a la bateria, Daniel al baix i Carles a la veu) després d'un concert de les Festes del barri de Gràcia de Barcelona. Des de llavors s´uneixen ràpidament al projecte Jordi (a la guitarra). Amb aquesta formació el grup comença a assajar i composa els seus primers temes propis, com "Skinhead", "Soroi", "Cap oportunitat", "El teu orgull" o "Ombres sinistres" entre d'altres. Ja des dels inicis destaca la gran influència de grups Oi! i streetpunk com els Cockney Rejects, The Last Resort, o Stiff Little Fingers.

Als pocs mesos entra un segon guitarra, en Marc. Ja amb cinc components comencen a fer més temes propis deixant de costat, de moment, les versions per estimular d'aquesta manera la seva creativitat. Així el 17 de maig de 1996 donen el seu primer concert a L'Hospitalet de Llobregat, amb un repertori propi i la versió del "Rapist" dels Combat 84, rebatejada com "No més drogues". Poc a poc arriben més concerts. En les seves primeres actuacions creen els seus propis shows tot emulant als que oferiren en el seu moment els Decibelios. Durant uns mesos els membres del grup solen sortir als escenaris amb cascos de paletes, recordant així l'esperit de working class.

A finals del 1996 es produeix un canvi, Jordi marxa i entra Lluís a la guitarra. Amb l'actual formació proliferen més els concerts i el grup es dóna a conèixer arreu. El mes de novembre del 96 la banda grava el seu primer material per una demo. Comptant en aquells moments amb el suport d'un nou segell independent de Barcelona, anomenat Propaganda. El que havia de ser una maqueta en format K7 va acabar apareixent en CD.

Aquest fou el seu primer treball anomenat "Cap Oportunitat". La gravació fou duta a terme als estudis Aurha d´Esplugues de Llobregat sota la supervisió del tècnic anglès Guy Wenger, que entre altres treballs va ser el tècnic de dubbings del CD "Toxic Sons" dels Dr.Calypso. El grup aconsegueix gravar 10 temes: "El meu K", "Oi! de Barcelona", "La veu dels Upstarts", "Sota Control", "Un poble", "Foscor mortal", "Foc i Or", "Mocadors negres", "Saoirse" i "Oi! you", tots ells temes propis en llengua catalana excepte el darrer que fou enregistrat en anglès. D'aquesta manera "Cap Oportunitat" esdevé el primer CD de música Oi! editat íntegrament en llengua catalana.

Fou presentat el 13 de juny de 1997 amb un concert de presentació al costat dels grups Remences i Crit de Lluita. En prop de dos mesos es va exhaurir la primera edició de vora 600 copies. Al llarg del 98 es fa una segona edició de 500 còpies mes que també s'exhaureix en poc més d'un any.

A partir de l´edició del seu CD el grup aconsegueix tocar en molts concerts i així donar-se a conèixer entre el públic. També arriba el reconeixement internacional amb l'interès del segell alemany Mad Butcher Records, que fa aparèixer un tema de la banda en el CD recopilatori "Sun, Sea & Socialism" amb bandes com The Blaggers, Stagge Bottles, Red London o Les Partisans entre d'altres.

A Catalunya comença a tenir ressó el seu CD i toquen a diverses poblacions com L´Arboç, Manlleu, Igualada, La Granada, Barcelona o Molins de Rei. A més en el mes de setembre del 98 són part del cartell del Xè Mercat de la Música Viva de Vic on va compartir escenari amb d'altres formacions com Brams, Amusic Skazz Band o Obrint Pas.

El grup rep ofertes per tocar a Alemanya, però les posposa fins al mes de desembre del mateix any. Amb tot participa a l´Aste Nagusia de Bilbo oferint un concert al gaztetxe de Deusto i també a les Festes del Pilar a Saragossa.

Despres del Mai Morirem, la banda deixa Propaganda i s'uneix al projecte de Bullanga, en mans de components d'inadaptats. Amb l'entrada dels nous guitarres Omar A i Omar M, el grup treu el seu tercer album sota el titol de "Terra Cremada", un treball que els consolida al capdevant de l'escena politico-musical. Els seus concerts per Europa s'intensifiquen, pujant als escenaris de Suissa, França, Alemanya i Italia.

Amb mes de 10 anys a l'espatlla, Opcio k-95 ha aconseguit crear el seu propi estil, mantenint-se sempre fidel a la seva linea musical i tambe al seu missatge.

[edita] Discografia

Cap Oportunitat (1997)
Mai Morirem (2000, publicat també als Estats Units i el Canadà)
Terra Cremada (2004)

[edita] Participació en recopilacions

Cinta antirepressiva (1997)
Libertad para Rafa Ballarin (1997, publicat a Espanya)
Das ZK empiehlt: Sun, Sea and Socialism (1998, publicat a Alemanya)
International Socialism (1999, EP compartit amb Brigada Flores Magón, publicat a Alemanya)
Wir haben ein Welt zu gewinnen (1999, publicat a Alemanya)
Arbúcies 99 (1999)
Class Pride Worldwide (2000, publicat al Canadà)
100% papel del WC - vol. 2 (2000, publicat a Espanya)
Propaganda Gràcies (2000)
Revolta Sonora (2000, publicat a Galícia i Catalunya)
Ya Basta! (2000, publicat a Alemanya)
RASH Madrid (2000, publicat a Espanya)
Rock per la Independència (2000)
Compilado RASH Santiago (2001, publicat a Xile)
Contra la globalització lingüística... Solidaritat amb les escoles de la Catalunya Nord(2001)