Novalis
De Viquip??dia
Novalis (Oberwiederstedt Alemanya, 2 de maig del 1772 ??? Wei??enfels (Alemanya), 25 de mar?? del 1801), pseud??nim de Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, fou un escriptor rom??ntic, fil??sof i enginyer de mines.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, m??s conegut per Novalis, nasqu?? el 1772 a la finca Oberwiederstedt al Harz, una serralada que es troba al mig d???Alemanya, als actuals estats de Baixa Sax??nia, Sax??nia-Anhalt i Tur??ngia. L'hisenda que regentava la seva fam??lia estava situada a l'actual estat de Sax??nia-Anhalt (llavors Kursachsen, Electorat de Sax??nia). Aix?? doncs Novalis nasqu?? en el si d'una fam??lia noble saxona de fortes creences pietistes que ocupava importants c??rrecs ministerials. Ja des de la seva infantesa, el seu pare Heinrich Ulrich Erasmus Freiherr von Hardenberg, propietari de la finca i director de les salines de Wei??enfels / Saale, pos?? especial inter??s en l'educaci?? del seu segon fill. Novalis gaud?? dels millors preceptors i posteriorment an?? a l'Institut Luther, a Eisleben, on reb?? els seus primers coneixements de literatura i ret??rica. Dins del m??n universitari, obtingu?? una ??mplia formaci?? tant en l'??mbit de les lletres com en de les ci??ncies: estudi?? dret a Jena, Leipzig i Wittenberg (1790 ??? 1794) i despr??s matem??tiques, qu??mica, i mineria en els seus vessants te??ric i pr??ctic a la Bergakademie de Friburg (1797). Durant la seva estada a Jena assist?? a les classes d'hist??ria de Friedrich Schiller, amb qui establ?? una forta relaci?? d'amistat. A m??s a m??s, cal afegir que el vincle amb aquesta ciutat no es trenc?? mai, marcant fites en la seva producci?? liter??ria.
El 1795, quan treballava com a comptable al servei d'August Coelestin Just, conegu?? la jove Sophie von K??hn (1783 ??? 1797), de qui s'enamor??, i amb qui es promet??. La prematura i dolorosa mort de la noia marc?? la vida personal i liter??ria de Novalis. De fet, fruit d'aquesta experi??ncia ??s el poema d???amor Hymnen an die Nacht (1800).
El gener de l'any anterior, Novalis havia entrat a treballar a la direcci?? de les salines de Wei??enfels ajudant el seu pare, ja que, si b?? la seva passi?? fou la escriptura, es guany?? la vida com a alt funcionari, arribant fins i tot a ser nomenat membre de la direcci?? de les salines (1799) i cap de districte de la zona de Tur??ngia (1800).
A l'any 1798 aparegueren els seus primers fragments filos??fics en la revista Atheneum ???la revista dels rom??ntics primerencs Friedrich i August Wilhelm von Schlegel- amb el t??tol B??thenstaub i per primera vegada sota el pseud??nim "Novalis".
En el 1798 es promet?? novament, aquest cop amb la filla del catedr??tic Johann Friedrich Wilhelm Toussaint von Charpentier, Julie von Charpentier (1778 ??? 1811).
Per??, el 25 de mar?? del 1801, Novalis mor?? a Wei??enfels de tuberculosi, malaltia que segurament havia contret quan estigu?? atenent Schiller, que n'estava afectat.
[edita] L'escriptor
Des del punt de vista literari, Novalis ??s un dels m??xims representants del romanticisme i de l'idealisme alemany: mantingu?? gran amistat amb altres escriptors importants de l'??poca, com Schiller, els germans Schlegel, Schelling, L. Tieck, i en conegu?? d'altres com Goethe, Herder o Jean Paul; a Jena tingu?? la oportunitat d'assistir com a oient a les classes de Fichte i es deix?? influenciar per les seves idees. Malgrat aix??, Fichte ent??n "l'altre", la realitat, com a producte del nostre propi "jo racional", mentre que Novalis el considera producte del nostre "jo emocional", on la finitud i la infinitud s'entenen com una unitat dins del m??n poetitzat. La idea de Novalis ??s que nom??s mitjan??ant la poesia universal i progressiva es pot arribar a entendre la natura viva i canviant que ens envolta. La naturalesa ??s el resultat d???accions de la nostra pr??pia ??nima sensible, d'accions transcendentals de l'esperit, on la naturalesa es cosifica, per la qual cosa t?? una dimensi?? emocional, per?? tamb?? material i no nom??s racional. La naturalesa es presenta com una ciutat m??gica, convertida en pedra (versteinerte Zauberstadt), que mitjan??ant la paraula po??tica es pot donar a con??ixer una altra vegada, si b?? ara d'una mena m??s espiritual. El m??n ha de ser poetitzat: el "jo" i la natura han d'unir-se i tornar a la vida; les coses comunes han d???adquirir un nou sentit, les usuals una nova aparen??a secreta, les conegudes la dignitat de les desconegudes...
Las seves obres mes conegudes s??n: els seus fragments literaris, est??tics i filos??fics, en qu?? s'aplega gran part del seu pensament; Hymnen an die Nacht (1800), el poema d'amor que escrigu?? en morir la seva estimada Sophie von K??hn; i la seva novel??la de formaci?? Heinrich von Ofterdingen (1802), en qu?? apareix com motiu principal "la flor blava" (die blaue Blume), esdevinguda avui dia s??mbol del pensament rom??ntic alemany: l'aspiraci?? del fet po??tic i per tant del coneixement universal; la uni?? o re-uni?? de l???eternitat amb la finitud, del son amb la realitat, de les coses usuals amb les fant??stiques, que en el nostre m??n actual es troben escindides. Abastar el coneixement universal i perfecte de la natura nom??s ??s possible gr??cies a la poesia.
Novalis tan sols vei?? la publicaci?? dels fragments Bl??thenstaub i Glauben und Liebe oder der K??nig und die K??nigin (1798) i el poema Hymnen an die Nacht (1800). Les novel??les incompletes Heinrich von Ofterdingen i Die Lehrlinge zu Sais, aix?? com la posterior confer??ncia Die Christenheit oder Europa foren publicades p??stumament gr??cies als seus amics Ludwig Tieck i Friedrich Schlegel.
[edita] Edicions en catal??
- Robert Caner-Liese, editor Fragments Barcelona: Quaderns Crema, 1998. Edici?? biling??e alemany-catal??. Premi Cavall Verd de traducci?? po??tica, concedit per l'Associaci?? d'Escriptors en Llengua Catalana
- Antoni T??pies Barba, traducci??; Pere Gimferrer, pr??leg Himnes a la nit Barcelona: Curial, 1975. Edici?? biling??e alemany-catal??
- Eduard Cairol, edici?? i traducci?? Himnes a la nit ; La cristiandat o Europa Barcelona: DVD, 2001. Edici?? biling??e alemany-catal??
- Joan Maragall, traductor Els deixebles de Sa??s, Heinrich von Ofterdingen publicats a Novel??les i narracions rom??ntiques: Novalis, Heinrich von Kleist Barcelona: Edicions 62, 1981, 1984
[edita] Bibliografia
- Eduard Cairol Maragall i Novalis: poesia i experi??ncia m??stica Barcelona: Fundaci?? Joan Maragall, 2000
- Robert Caner Liese Pensamiento y lenguaje en Friedrich von Hardenberg (Novalis) Barcelona: UB, 1996. Tesi doctoral de l'autor
- Pere Ram??rez i Molas Maragall, traductor de Novalis publicat a Actes del IV Col??loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea 1976 Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977
