Nicomedes I
De Viquipèdia
Nicomedes I (Nicomedes, Nikomédes Νικομήδης) fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.
Va succeir al seu pare Zipetes el 278 aC. Al començament del seu regnat va fer matar als seus dos germans però el tercer, Zibees (també apareix com Zipotes), es va poder escapar i va iniciar una revolta i va aconseguir mantenir un virtual estat independent a part de Bitínia. Amenaçat per Antíoc I Sòter de Síria que ja havia fet la guerra al seu pare, es va aliar amb Heraclea del Pont i una mica després amb Antígon II Gònates de Macedònia; els selèucides van fer un atac breu que no va tenir conseqüències i Antíoc es va retirar sense arriscar una batalla.
El seu màxim perill era doncs el seu germà Zibees i contra ell va concertar aliança amb els gals que dirigits per Leonnorius i Lutarius havien arribat a l'altra costat del Bòsfor i estaven assetjant Bizanci (277 aC). Els va facilitar mitjans per creuar a Àsia i els va dirigir contra Zibees al que amb l'ajut dels gals va derrotar i va executar, reunificant Bitínia. Es possible que després fou ajudat pels gals contra els selèucides però els fets posteriors no han quedat enregistrats.
Va romandre al poder fins a la seva mort. El seu regnat fou llarg i pacífic i el país va prosperar. Per perpetuar el seu nom va fundar una nova capital a la vora de la colònia megàrica d'Astacos, que va portar el nom de Nicomèdia (Νικομήδεια) i que ràpidament va prosperar. Eusebi de Cesarea situa la seva fundació el 264 aC.
Va morir vers el 246 aC. Es va casar dues vegades, la primera amb la dona frígia Ditizela que va morir accidentalment atacada pel gos preferit del rei, de la que va tenir dos fills: Prúsies i Zeiles, i una filla de nom Lisandra; la segona amb una dona de nom Etazeta, que el va convèncer de desheretar als fills del primer matrimoni per fer hereus als que tingués amb ella. Quan Nicomedes va morir va deixar hereu al fill gran del segon matrimoni, de nom desconegut, que era un infant, sota la regència d'Antígon II Gònates, Ptolemeu III Evergetes I, i les ciutats d'Heraclea del Pont, Cios i Bizanci, però Zeiles, fill del primer matrimoni, no va tardar a fer-se amb el poder.
