Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano
De Viquipèdia
Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971), va ser un historiador valencià.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Tot i haver nascut a Sueca, la seua família es va instal·lar a València quan Nicolau-Primitiu tenia només 7 anys d'edat. Son pare regentava un petit taller de construcció de maquinària per al treball de l'arròs, situat prop del Pla de Saïdia. Nicolau-Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritatge industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de 1911 va fer-se càrrec completament del negoci familiar degut a problemes de salut del pare. Amb gran enginy i treball li va donar un nou impuls, introduint-hi nous avanços tecnològics que van situar la seua empresa al nivell d'altres companyies estrangeres, amb les quals competia amb comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es van veure al camp valencià, a les primeries del segle XX.
No obstant, la seua dedicació a la indústria li va deixar temps per a altres inquietuds intel·lectuals. Com a soci de Lo Rat Penat va tenir ocasió de relacionar-se amb la intel·lectualitat valencianista de l'època: Josep Martínez Aloy, Josep Sanchis Sivera i d'altres. A partir de 1928 comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant a revistes especialitzades com a premsa diària, desenvolupant una important tasca de divulgació de temes històrics valencians.
Va ser president de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana.
En els darrers anys de la seua vida va fundar l'editorial Sicània i la revista homònima, a través de les quals va donar a conèixer tota una nova generació d'escriptors valencians en català, com ara Beatriu Civera, Maria Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, Josep Mascarell i Gosp, editant també obres d'escriptors consolidats com per exemple Francesc Almela i Vives, Carles Salvador, Xavier Casp o Mossèn Moscardó.
La seua biblioteca personal, especialitzada en temàtica valenciana i composta per més de 40.000 volums, molts d'ells rars i difícils de localitzar, va ser donada per la seua viuda a l'Estat. Aquesta biblioteca constitueix el fons germinal de l'actual Biblioteca Valenciana.
Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932.
[edita] Bacavés
Gómez i Serrano va ser el creador i difusor del terme bacavès, amb el qual pretenia designar la parla comuna de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Per promoure la seua proposta va escriure una sèrie d'articles al diari Las Provincias i l'opuscle "Una llengua sense nom".
[edita] Obres destacades
- 1935 La Renaixença i el Romanticisme
- 1936 La llengua valenciana a l'escola
- 1936 El bilingüisme valencià
- 1948 Paleolingüística valenciana
- 1949 Onda i Quartonda
- 1954 De paleontoponímica valenciana pseudo-àrab
- 1950 Recordances de Sant Vicent Ferrer
- 1951 Las guerras de Aníbal
- 1957 La protohistoria mítica de los Íbero-Sicanos
[edita] Bibliografia
- (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 845002603X
- (castellà) Article Nicolau Primitiu Gómez Serrano de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. València, 2005. ISBN 84-87502-56-3
[edita] Enllaços externs
- Perfil de la personalitat de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano amb ocasió de l'edició del seu Epistolari a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català)
