Neognat
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
Galloanserae |
||||||||||
Els neognats (Neognatha) són una infraclasse d'ocells de la subclasse Neornithes. Els neognats inclouen la pràctica totalitat d'aus vivents: el seu tàxon germà Paleognathae conté els tinamuns (l'únic ordre de paleognats capaç de volar) i els estrutioniformes, que no poden volar.
Hi ha gairebé deu mil espècies de neognats. Des de principis del Cretaci, on apareixen els seus primers fòssils, han tingut una radiació adaptiva per arribar a l'increible diversitat de formes (especialment del bec i de les potes), funcions i comportaments que tenen avui en dia. Els passeriformes són l'ordre més gran de vertebrats terrestres: amb el 60% dels ocells vivents, són més del doble de diversos que els rosegadors i unes cinc vegades més diversos que les ratapinyades, que són els ordres més grans de mamífers. D'altra banda, inclouen ordres molt petites, que normalment són aus amb parentescs molt poc clars com l'enigmàtic hoatzin.
Els neognats tenen metacarpials fusionats, un tercer dígit elongat, i tretze vèrtebres o menys. Es diferencien dels paleognats en trets com l'estructura dels ossos de la seva mandíbula. Neognathae significa "mandíbules noves", però irònicament sembla que les mandíbules dels paleognats, suposadament més antigues, són un dels poc trets apomòrfics (més moderns) d'aquest grup en comparació amb els neognats.
