Nadia Comăneci
De Viquipèdia
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Gimnàstica | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Montreal 1976 | Concurs complert | |
| Or | Montreal 1976 | Barres asimètriques | |
| Or | Montreal 1976 | Barra d'equilibris | |
| Or | Moscou 1980 | Barra d'equilibris | |
| Or | Moscou 1980 | Exercici de terra | |
| Plata | Montreal 1976 | Competició per equips | |
| Plata | Moscou 1980 | Competició per equips | |
| Plata | Moscou 1980 | Concurs complert | |
| Bronze | Montreal 1976 | Exercici de terra | |
| Campionat del Món de gimnàstica | |||
| Or | Estrasburg 1978]] | Barra d'equilibris | |
| Or | Ft. Worth 1979]] | Equips | |
| Plata | Estrasburg 1978]] | Equips | |
| Plata | Estrasburg 1978]] | Salt | |
| Campionat d'Europa de gimnàstica | |||
| Or | Skien 1975 | Concurs complert | |
| Or | Skien 1975 | Barres asimètriques | |
| Or | Skien 1975 | Barra d'equilibris | |
| Or | Skien 1975 | Salt | |
| Or | Praga 1977 | Concurs complert | |
| Or | Praga 1977 | Barres asimètriques | |
| Or | Copenhaguen 1979 | Concurs complert | |
| Or | Copenhaguen 1979 | Salt | |
| Or | Copenhaguen 1979 | Exercici de terra | |
| Plata | Skien 1975 | Exercici de terra | |
| Bronze | Praga 1977 | Salt | |
| Bronze | Copenhaguen 1979 | Barra d'equilibris | |
Nadia Elena Comăneci /ko.mə'neʧʲ/ (12 de novembre de 1961) és una ex-gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles olímpiques 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Fou la primera a assolir la puntuació perfecta, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per dret propi entre les millors gimnastes de tots els temps.
[edita] Biografia
Nascuda a Oneştu (originàriament Gheorghe Gheorghiu-Dej), Romania, filla de Georghe i Stefania-Alexandrina, el seu nom, Nadia, s'inspira en Nadezhda (Esperança), heroïna d'una pel·lícula russa.
Va començar a competir a nivell nacional al 1970 com membre de l'equip de la seva ciutat natal. Ràpidament va ser reclutada pel reconegut entrenador Bela Karolyi i la seva esposa Marta — entrenadors de l'equip nacional de Romania — que més tard van fugir a Estats Units, on van ser entrenadors de grans gimnastes nord-americans. Als 13 anys Nadia Comăneci va tenir el seu primer èxit important; va guanyar tres medalles d'or i una de plata al Campionat Europeu de Gimnàstica a Skien, Noruega. Un any després, al 1975, la gimnasta va superar amb quatre victòries individuals a la russa Lyudmila Turishcheva, pentacampiona d'Europa, i es va alçar amb la primera posició a la classificació general individual de les competicions preolímpiques de Mont-real. Aquest mateix any, Associated Press la va escollir Atleta de l'Any.
L'any 1976 va triomfar a Nova York, on, a més de fer-se amb la victòria a la Copa Amèrica, es va convertir en la primera dona que realitzava el dificilíssim doble mortal d'esquena en la sortida del seu exercici d'asimètriques. Als catorze anys d'edat va ser l'estrella dels Jocs Olímpics de Mont-real. La romanesa va ser la primera gimnasta que va assolir arrencar als jutges la puntuació màxima en uns Jocs Olímpics; abans de Mont-real ja l'havia rebut 19 vegades, i a més la repetiria sis vegades més. A Montreal, Comăneci va guanyar tres medalles d'or: general individual, barra d'equilibri i paral·leles asimètriques; una de plata: general per equips i una de bronze en terra.
Com a dada curiosa, quan la qualificació es va anunciar al tauler electrònic, va aparèixer un 1.0, ja que el sistema contava només amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal. De tornada a casa els seus compatriotes la van rebre en olor de multituds i els seus èxits la van fer creditora del reconeixement de Heroi Socialista del Treball, sent la persona més jove que mai hagi rebut aquest guardó.
A l'any següent va defensar amb encert el títol individual europeu, però l'equip romanès, en una controvertida decisió, va abandonar la competició durant les finals en protesta per les puntuacions.
Al 1978, lluny dels seus èxits anteriors, arribava al Campionat del Món de Gimnàstica amb un pes excessiu i fora de forma. Una caiguda en les barres asimètriques la va relegar a la quarta posició de la classificació final, però encara va tenir forces per a guanyar a la barra d'equilibri.
De nou en forma i amb un pes adequat, l'atleta romanesa es convertia al 1979 en la primera gimnasta de tots els temps que conquistava tres títols europeus consecutius. Però durant el campionat del món, al desembre, quan Comăneci dominava les classificacions després del programa obligatori de la competició, va haver de ser hospitalitzada abans de començar el programa lliure, per una infecció a la sang provocat per un tall que es va fer al canell amb una civella metàl·lica. Contradient les instruccions dels metges, va abandonar l'hospital i va competir en la barra d'equilibri arribant a la puntuació de 9,95. Gràcies a aquesta actuació, l'equip romanès va aconseguir la seva primera medalla d'or per equips.
Va participar de nou als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i es va classificar en el segon lloc de la general individual després de la russa Yelena Davidova. Va aconseguir conservar no obstant el títol olímpic de barra d'equilibri i va empatar en terra per a la medalla d'or. L'equip de Romania va acabar la competició en segon lloc.
Després d'aquesta edició dels Jocs Olímpics, Nadia es va retirar de l'alta competició. La seva última aparició en un gran torneig va ser al Campionat Mundial Universitari que es va celebrar a Bucarest al 1981. Va guanyar cinc medalles d'or, però va haver acusacions de parcialitat contra els jutges, atès que la meitat d'ells eren romanesos.
Entre 1984 i 1989 la gimnasta va ser membre de la Federació Romanesa de Gimnàstica i va entrenar als joves gimnastes del seu país. Al novembre de 1989 va fugir als Estats Units. Allà, es va dedicar a realitzar viatges promocionals d'equipació gimnàstica, roba interior i llenceria de la firma Jockey, equipament d'aeròbic i vestits de núvia. Al 1994 es va comprometre amb el gimnasta nord-americà Bart Conner i va regressar a Romania per primera vegada després de la seva fugida. Nadia i Bart es van casar a Romania a l'abril de 1996. Tres anys després, al 1999, Nadia es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitació per a parlar davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va llançar l'any 2000 com Any Internacional del Voluntariat.
Al desembre de 2003 va publicar el seu primer llibre, Cartes a una gimnasta jove.
Actualment continua vinculada amb el món de la gimnàstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat en tot el món. Ella i el seu espòs són propietaris de la Acadèmia Conner de Gimnàstica, la Companyia per a Produir el 10 Perfecte i d'algunes botigues de material esportiu. Ambdós publiquen la Revista Internacional de Gimnàstica (International Gymnast Magazine).
Nadia Comăneci és avui vicepresidenta del Consell de Direcció d'Olimpíades Especials, Presidenta d'Honor de la Federació Romanesa de Gimnàstica, Presidenta Honorífica del Comitè Olímpic Romanès, Ambaixadora d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcció de l'Associació per la Distrofia Muscular i membre de la Fundació de la Federació Internacional de Gimnàstica. Ha rebut dues vegades la condecoració de l'Ordre Olímpica de mans del Comitè Olímpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clínica per a ajudar als nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic).
