Núria de Gispert i Català
De Viquipèdia
| Núria de Gispert i Català | |
| Consellera de Justicia i Interior | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 1995 – 2001 | |
| Precedit per | Josep-Delfí Guàrdia i Canela (Justícia) i Xavier Pomés i Abella (Interior) |
| Succeït per | Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) i Montserrat Tura i Camafreita (Interior) |
| Consellera de Governació | |
| Al càrrec | |
| 2002 – 2003 | |
| Precedit per | Josep Maria Pelegrí |
| Succeït per | Felip Puig i Godes |
| Consellera de Justícia | |
| Al càrrec | |
| 1995 – 2001 | |
| Precedit per | Antoni Isac i Aguilar |
| Succeït per | Josep-Delfí Guàrdia i Canela |
| Naixement | 6 d'abril de 1949 Barcelona (Barcelonès) |
| Partit polític | Unió Democràtica de Catalunya |
| Professió | Advocada |
Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949), és una política i advocada catalana.
[edita] Biografia
Núria de Gispert és la filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà. De Gispert es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona. Té el títol d’interpretació jurada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors. Va exercit d’advocada des del 1971 fins el 1973. A més, va ser funcionària de la Diputació de Barcelona (1974-1980).
És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986 i membre de la Federació de Convergència i Unió. V ser secretària general de Justícia i de Governació (1984-1993) i vicepresidenta del Comitè Director per a l’Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (1993-1994). És vicepresidenta de Relacions Institucionals del Comitè de Govern d’UDC i membre del Consell Nacional.
En el Govern de Catalunya 1992-1995 presidit per Jordi Pujol, va ser nombrada consellera de Justícia en substitució d'Antoni Isac i Aguilar en una remodelació del govern que hi va haver l'1 de gener de 1995. En el Govern de Catalunya 1995-1999 i Govern de Catalunya 1999-2003, va continuar en el càrrec a la conselleria de Justícia però després dels ajustos en el govern que hi va haver el 5 de febrer del 2001, va ser nombrada consellera de Governació substituint a Josep Antoni Duran i Lleida. Va estar un any a la conselleria fins que en una nova remodelació del govern va ser nomenada Consellera de Justícia i Interior (unificant els dos departaments). Ha presidit la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i ha estat ponent de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya després de les Eleccions al Parlament de Catalunya (2003) i a les del 2006.
Per la seva tasca com a advocada, va rebre la Creu d’honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l’Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona (2004). És col·legiada, sense exercici, del Col·legi d’Advocats de Barcelona. És membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista de la Mútua dels Advocats (2005)[1].
[edita] Referències
- ↑ H. Sra. Núria de Gispert i Català. www.parlament.cat. Data d'accés: 19-03-2008.
| Precedit per: Josep-Delfí Guàrdia i Canela (Justícia) i Xavier Pomés i Abella (Interior) |
Consellera de Justicia i Interior 2002 - 2003 |
Succeït per: Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) i Montserrat Tura i Camafreita (Interior) |
| Precedit per: Josep Antoni Duran i Lleida |
Consellera de Governació 2001 - 2002 |
Succeït per: Josep Maria Pelegrí |
| Precedit per: Antoni Isac i Aguilar |
Consellera de Justícia 1995 - 2001 |
Succeït per: Josep-Delfí Guàrdia i Canela |
