Moixina
De Viquipèdia
Moixina |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Galeus melastomus (Rafinesque, 1810) |
||||||||||||||
Distribució geogràfica de la moixina (en blau).
|
||||||||||||||
La moixina (Galeus melastomus) és una espècie de tauró relativament abundant a les costes dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos allargat i esvelt.
- Musell llarg.
- Interior de la boca de color negre.
- Amb vàlvules nasals petites.
- Sense membrana nictitant.
- Té cinc parells de fenedures branquials, el darrer sobre l'aleta pectoral.
- L'aleta caudal presenta una cresta de denticles dèrmics gruixuts per tot el marge superior.
- La coloració és marró clara tirant a groguenca, amb taques fosques rodones o rectangulars, que poden fusionar-se.
- El mascle madura sexualment entre els 34 i 42 cm i arriba a fer 60 cm de longitud total.
- La femella madura entre els 39 i 45 cm i assoleix uns 90 cm de longitud màxima.
[edita] Hàbitat
Viu en els fons tous entre els 150 i 500 m de profunditat. Ocasionalment se'l troba per sobre dels 55 m i per sota dels 1000 m.
[edita] Alimentació
Ingereix principalment invertebrats de fons, com crustacis i cefalòpodes, i també petits peixos mesopelàgics i altres condrictis.
[edita] Reproducció
És ovípar. A la Mediterrània la fresa es produeix durant tot l'any, encara que amb més freqüència a l'estiu. Es pensa que pon de 2 a 4 ous, però s'han trobat 13 ous al mateix temps en l'oviducte d'una femella. L'ou és protegit per una càpsula còrnia que fa 6 cm de llarg per 3 cm d'ample, de color groguenc, sense llargs filaments i amb dos apèndixs curts a cada angle. Es desconeix la longitud total de les cries al naixement, però els individus nedadors més petits que s'han pogut examinar feien 9 cm.
[edita] Aprofitament
Espècie amb interès comercial. Els exemplars que arriben a les llotges de peix han estat pelats prèviament pels pescadors. Es captura amb arrossegament i palangre de fondària.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 105.
- Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.
[edita] Enllaços externs
- Àmplia informació sobre aquest tauró.] (anglès)