Miquel Tarradell i Mateu
De Viquipèdia
Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador. Obtingué el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1977. Es va especialitzat en el món ibèric.
Es va doctorar en lletres. Va ser deixeble de Ferran Soldevila, Jordi Rubió i Pere Bohigas als Estudis Universitaris Catalans. Va ser un dels fundadors (1946) de la revista clandestina de cultura catalana Ariel.
Dirigí el Servei d'Investigacions Arqueològiques de Granada i del Servei d'Arqueologia del protectorat espanyol al Marroc. Fou catedràtic d'Arqueologia a la Universitat de València i a la Universitat de Barcelona. També ostentà la categoria de membre del Comitè Permanent de l'Associació Internacional de Ciències Prehistòriques, d'assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i vocal del I Congrés d'Història del País Valencià.
Dirigí la revista Fonaments. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, formà part del Patronat de la nova Revista de Catalunya. També va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Com a homenatge se li ha dedicat un Institut d'ensenyament secundari del barri del Raval a Barcelona (IES Miquel Tarradell)
[edita] Obres
- Les arrels de Catalunya (1962)
- El País Valenciano del neolítico a la iberización (1963)
- Prehistòria i Antiguitat (1963) (dins Història dels catalans)
- Prehistòria i Antiguitat (1965) (dins Història del País Valencià)
- Terracotas púnicas de Ibiza (1974)
- Les ciutats romanes als Països Catalans (1978).
- Eivissa cartaginesa (1975) amb Matilde Font
- Lixus (1959)
- Marruecos púnico (1960)
- Arte Ibérico (1968)
- Arte romano en España (1969)
- Manual de prehistoria africana (1960). amb L. Pericot
- Garum et industries antiques de salaison (1965)amb M. Ponsich
- Historia de Alcudia (1978)amb G. Roselló-Bordoy i A. Arribas Palau
