Miquel Siguan i Soler
De Viquipèdia
Miquel Siguan i Soler (Barcelona 1918) és un psicòleg i escriptor català. Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1951 i fou catedràtic d'ensenyament mitjà a Santander (1944-1948) i ensenyà psicologia industrial a Madrid. El 1951 ingressà en el CSIC i el 1962 guanyà la càtedra de psicologia de la Universitat de Barcelona, des d'on impulsà l'ensenyament universitari i la creació d'una facultat d'aquesta especialitat.
Ha dedicat una atenció especial al llenguatge infantil, a la psicolingüística i als problemes de les llengües en l'educació. Posteriorment ha centrat la seva tasca en el bilingüisme des d'una òptica integradora dels aspectes psicològic, sociològic, pedagògic i àdhuc polític. Ha estat un dels fundadors de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona i dirigeix el projecte Linguapax de la UNESCO, membre de l'Acadèmia Europea i doctor honoris causa per les universitats de Ginebra i del País Basc. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
- Del campo al suburbio (1958)
- La psicologia a Catalunya (1981)
- Metodologia per a l'estudi del llenguatge infantil (1985)
- Estudios sobre psicolingüística (1985)
- Bilingualism and Education (1986)
- España plurilingüe (1992)
- L'Europa de les llengües (1996)
- Bilingüisme i educació (1998)
- La escuela y los inmigrantes (1998)
- Bilingüismo y lenguas en contacto (2001)
