Miquel Colom Mateu
De Viquipèdia
Miquel Colom i Mateu (Bunyola, Mallorca 1900 - Palma, Mallorca 1999) fou un poeta i lul·lista mallorquí. Pertanyia al Tercer Orde Regular de Sant Francesc des del 1918, i fou ordenat de sacerdot el 1925. Del 1922 al 1925 col·laborà amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll en la preparació del Diccionari català-valencià-balear, però ho deixà per a dedicar-se a l'ensenyament.
Especialitzat en la llengua de Ramon Llull ha obtingut el Premi Faraudo de Saint Germain de l'Institut d'Estudis Catalans el 1985 i premi Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear el 1993. Fou membre honorari de la Maioricensis Schola Lullistica el 1990 i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears el 1997.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesia
- Veu de l'edat (1975)
- A Lia (1975), en castellà
- A posta de sol (1980)
- Poemes de senectut (1982)
- Talaiots: Trenta-sis sonets (1982)
- Requestalles (1983)
- Darrers batecs (1985)
- Encara no (1986)
- Quan ell voldrà (1987)
- Les rebutjades (1987)
- Bunyolí (1991)
- Darrera voluntat (1990)
[edita] Estudis
- Onomàstica lul·liana (1977)
- Glossari general lul·lià (1982-85)
- Qüestions lul·lianes (1998)
