Melit??n Manzanas

De Viquip??dia

Melit??n Manzanas Gonz??lez (Sant Sebasti??, 1909-1968) va ser pol??c??a espanyol i cap de la Brigada Pol??tico-Social de Guip??scoa. Fou conegut pel seu zel en la repressi?? de l'oposici?? a la dictadura franquista i per haver estat la primera v??ctima mortal d'un atemptat reinvindicat per Euskadi Ta Askatasuna (ETA)^[1].

Va estudiar peritatge en la capital donostiarra. En 1936, despr??s de l'esclat de la guerra civil, va ser empresonat per les autoritats republicanes a causa de les seves simpaties amb les tropes revoltades. Va romandre recl??s al Fort de Guadalupe fins a setembre de 1936, quan les tropes revoltades ocuparen la ciutat. S'un?? llavors a la guerra fins al final del conflicte.

Va entrar a formar part del Cos General de Policia en 1941, amb el grau d'inspector a Irun, des d'on va passar a la Brigada Pol??tico-Social de Guip??scoa, de la qual va acabar sent cap. Durant la Segona Guerra Mundial va col??laborar amb la Gestapo alemanya des del seu c??rrec en la policia espanyola. Tots els detinguts pol??tics que van caure en les seves mans han coincidit en assenyalar-lo com a torturador brutal. La seva labor policial el va convertir, a ulls dels opositors, en el principal exponent de la repressi?? de la dictadura franquista al Pa??s Basc.

Per aix??, i perqu?? alguns dels seus militants havien estat torturats per Manzanas, la direcci?? d'ETA va decidir assassinar-lo mitjan??ant l' Operaci?? Sagarra (Poma en basc). Va ser la primera v??ctima mortal en un atemptat d'ETA, ??s a dir, el primer assassinat pol??tic premeditat i planejat per l'organitzaci??. (el primer mort va ser el gu??rdia civil Jos?? Pardines, durant un enfrontament a Villabona (Guip??scoa), en el qual va morir tamb?? l'etarra Txabi Etxebarrieta). El 2 d'agost de 1968 els tres etarres encarregats de donar-li mort li van esperar davant del seu domicili a Irun, el xalet Villa Arana, i li van disparar set trets. L'atemptat va ser reivindicat en una intervenci?? davant la televisi?? belga, i l'etarra Xabier Izko de la Iglesia va ser acusat anys m??s tard de l'assassinat, encara que sempre va negar haver estat ell. L'inspector estava casat i tenia una filla.

Al gener de 2001, el govern de Jos?? Mar??a Aznar va concedir-li la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les V??ctimes del Terrorisme a t??tol p??stum, en aplicaci?? de la llei 32/1999, de 8 d'octubre de solidaritat amb les v??ctimes del terrorisme, que havia estat aprovada per unanimitat. Aquesta decisi?? va provocar protestes en diversos sectors de l'oposici??, que argumentaren que el "just reconeixement" a les v??ctimes del terrorisme no podia fer-se "a qualsevol preu" i que la medalla suposava "avalar la traject??ria d'un torturador, lligat a una dictadura inhumana i cruel, que perseguia, empresonava i afusellava a persones innocents, que defensaven pac??ficament la democr??cia i les llibertats", en paraules de Javier Madrazo (coordinador general d'Ezker Batua-Berdeak), aix?? com d'Amnistia Internacional.^[2]^[3]^[4] El Tribunal Suprem d'Espanya aval?? la concessi?? de la medalla.