Melissos de Samos

De Viquip??dia

Melissos de Samos. Fil??sof de l'escola d'Elea, almirall de Samos, que visqu?? en el segle V aC. Era fill d'It??genes.

Del poc que es sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de Samos, i que dirigia una flota de vaixells d'aquest pa??s, la seva p??tria, la qual derrot?? les tropes de P??ricles i d'Atenes en una batalla.

Sembla evident que Melissos fou conegut i deixeble de Parm??nides i Zen?? d'Elea, doncs coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambd??s. En canvi, que tingu??s relaci?? personal amb S??crates i Plat?? ??s improbable, no per motius cronol??gics, sin?? per la situaci?? de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc cre??ble el contacte entre aquests dos ??ltims fil??sofs i el nostre protagonista.

La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit "Sobre la natura, o sobre l'ens" (transmesos pel fil??sof Simplici (no confondre amb el bisbe Simplici)) i, sobretot, pel tractat an??nim "Sobre Melissos, Xen??fanes de Colof?? i G??rgies de Leontins". Encara que no tenim molta informaci?? sobre Melissos, fil??sof de caire una mica secundari, s?? podem fer-nos algunes idees del seu pensament.

Melissos representa una continu??tat molt fidel al pensament de Parm??nides, si b?? hi ha de fet algunes difer??ncies notables entre aquest ??ltim i el nostre fil??sof. Al igual que Parm??nides, nega la pluralitat d'??ssers (afirmant un sol ??sser ??nic) i tamb?? nega el moviment (afirmant, com Parm??nides i Zen??, que "l'??nic ??sser" est?? imm??bil en l'espai, no poden moure's "cap enlloc"). Tamb?? afirma que l'??sser ??nic no admet divisions (??s "compacte").

A difer??ncia de Parm??nides, no obstant, afirma que l'??sser ??s material i infinit; ??s a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'??sser ??s immaterial i "en forma d'esfera", Melissos afirma que l'??sser ??s format per mat??ria (i per tant, hom suposa, l'??sser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, ??s a dir, no ??s pas extern a ell de cap manera (segons Melissos)) i, tamb??, nega el car??cter finit i esf??ric d'aquest, afirmant que "l'??sser ??s infinit" (el no-??sser no pot limitar a l'??sser; per tant, aquest no t?? l??mits d'extensi??, s'allarga a l'infinit; i no com Parm??nides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb l??mits").

En alguns dels seus fragments, en qu?? parla del relativisme dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels ??toms que desenvolup?? Dem??crit, i en les teories relativistes de Prot??gores. No obstant, si b?? Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que ??s una pluralitat fict??cia, aparent, falsa; nom??s l'??sser ??nic existeix. Aix??, els sentits s??n una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'??sser ??nic) ??s (l'??nic) coneixement possible, real i indubtable.

Arist??til enseguida manifest?? aversi?? per Melissos (i, tamb??, per Zen?? d'Elea). ??s sabut, per exemple, que la ra?? per la que Arist??til no accept??s mai gens el pensament del darrer fil??sof de l'escola d'Elea, era perqu??, aquest ??ltim, creia que l'infinit era material, mentre que Arist??til creia, m??s d'acord amb Parm??nides, que "l'??nic que podia ser infinit" era precisament all?? immaterial, o sigui, les formes aristot??liques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el fil??sof" no podia veure a Melissos ni en pintura perqu?? eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament).

Hom pot fer un llistat, exposat en el llibre de l'an??nim, sobre les caracter??stiques de l'??sser "parmenidi" de Melissos: l'??sser "??s etern, infinit, ??nic, homogeni, imm??bil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoci??".

Respecte a l'??ltim punt mencionat, es pot tenir algun dubte sobre si Melissos veia, del seu ??sser material i infinit, algun tipus d'antropormitzaci??, (tipus d??u monoteista per entendre'ns (monoteisme)). En un dels seus fragments, Melissos diu exactament que "ell (l'??sser) no pot morir, ni tampoc envellir, perqu??, si en deu mil anys tingu??s que transformar-se, ni que fos un sol p??l, al llarg del temps acabaria destruint-se del tot".

Les evolucions que Melissos feu en Parm??nides no tingueren gaire o cap rastre en el futur. Amb poques d??cades compt??, com hem dit, amb l'oposici?? d'Arist??til, i a m??s, els pocs detalls que es saben de les seves teories, (i el fet, naturalment, que sempre estigu?? sota l'ombra de Parm??nides) feu que l'almirall tingu?? molt poc ress?? en la filosofia futura.

[edita] Bibliografia

• "Hist??ria de la filosofia grega", Luciano de Crescenzo, primera part (castell??).
• Enciclop??dia Catalana (definici?? de Melissos).
• "Historia de la filosofia", Juli??n Marias (castell??).