Megadeth
De Viquipèdia
| Megadeth | ||
|---|---|---|
 |
||
| Informació bàsica | ||
| Lloc d'origen | USA  |
|
| Gènere | Thrash metal Speed metal Heavy metal |
|
| Anys en actiu | 1983–2002 2004–present |
|
| Discogràfica | Combat Records (1984−1986) Capitol Records (1986−2000) Sanctuary Records (2001−2006) Roadrunner Records (2006−Present) |
|
| Artistes relacionats | Metallica Cacophony Damn the Machine Eidolon |
|
| Web oficial | www.megadeth.com | |
|
|
||
| Dave Mustaine Glen Drover Shawn Drover James LoMenzo |
||
|
|
||
| David Ellefson Marty Friedman Nick Menza Gar Samuelson (mort) Chris Poland Chuck Behler Jeff Young Jimmy DeGrasso Al Pitrelli James MacDonough |
||
Megadeth és un grup de thrash metal creat l'any 1983 pel guitarrista i vocalista Dave Mustaine després que aquest fos expulsat de Metallica.
Juntament amb Metallica, Anthrax i Slayer, Megadeth és considerat com un dels "Quatre Grans" del thrash metal.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Primers Anys
Quan Dave Mustaine va ser expulsat de Metallica pels seus problemes amb l'alcohol i les drogues, juntament amb el baixista David Ellefson, el guitarrista Greg Handevidt i el bateria Dijon Carruthers van formar Megadeth. Després d'una busca de sis mesos sense èxit per trobar un cantant, Dave Mustaine va decidir posar-s'hi ell mateix. Carruthers va ser reemplaçat per Lee Rausch i el guitarrista Greg Handevidt va deixar el grup a finals de l'any 1983 per formar Kublai Khan. A principis de l'any 1984 Megadeth va gravar una maqueta que contenia unes primeres versions de tres temes que més tard s'inclourien en el primer àlbum. Megadeth va comptar amb el guitarrista Kerry King (Slayer) com a membre provisional mentre es buscava un guitarrista permanent. Després d'uns quants concerts a l'any 1984, Lee Rausch va ser reemplaçat pel bateria Gar Samuelson. Gràcies a la maqueta que havien gravat l'any anterior, Megadeth va signar un contracte amb la companyia independent Combat Records. El desembre del 1984, Megadeth va afegir un segon guitarrista, Chris Poland, un amic del bateria Gars Samuelson.
[edita] Killing Is My Business... And Business Is Good
A principis de l'any 1985, el grup va rebre $8,000 de Combat Records per gravar i produir el seu àlbum de debut. Tot i això, després de gastar la meitat del pressupost en drogues i alcohol, Megadeth va ser forçada a acomiadar els productors inicials i a produir-se el seu àlbum de debut ells mateixos. Tot i la pèssima producció final, Killing Is My Business... And Business Is Good! va ser llançat el Maig de 1985 amb molt bona acollida al combinar elements de thrash,speed metal i punk rock.
Totes les cançons de l'àlbum van ser escrites per Dave Mustaine excepte "These Boots". Aquesta cançó és una versió del clàssic de Nancy Sinatra These Boots Are Made For Walking escrita per Lee Hazlewood. Mustaine va canviar la lletra original. Lee Hazlewood va qualificar els canvis de Mustaine com a ofensius i va exigir que es retirés la cançó. A l'estiu del 1985, el grup va fer una gira a Estats Units i Canadà per primera vegada per promocionar Killing Is My Business... And Business Is Good juntament amb la banda canadenca de speed metal Exciter. Durant la gira, el nou guitarrista Chris Poland va deixar Megadeth sobtadament, i va ser substituït pel guitarrista Mike Albert. A l'octubre de 1985 Poland es va rejuntar una altra vegada amb Megadeth poc abans que es comencés a treballar en el seu segon àlbum amb Combat Records.
[edita] Peace Sells... But Who's Buying?
Originàriament completat el març de 1986, el segon àlbum de Megadeth va tornar a rebre un pressupost reduït per part de Combat Records i el grup no va quedar satisfet del resultat final. Frustrat per les insuficiències econòmiques de la petita discogràfica independent, Megadeth va signar un contracte amb una discogràfica més important, Capital Records. La nova discogràfica també va comprar els drets del nou àlbum. Capitol va contractar el productor Andy Somers per remesclar la gravació, i el mes de Novembre de 1986, més d'un any més tard que comencés la gravació, Capitol va llançar Peace Sells... But Who's Buying?. L'àlbum va marcar el descobriment mundial de Megadeth, venent més d'un milió de còpies només als Estats Units.
Peace Sells... But Who's Buying? va ser considerat per All Music Guide com "Un dels àlbums de metal més influents de la dècada". El disseny de l'àlbum va ser realitzat per Ed Repka qui va redissenyar la mascota del grup Vic Rattlehead al disseny més conegut de Megadeth.
Al mes de Febrer de 1987, Megadeth va ser afegit com a grup per obrir els concerts d'Alice Cooper en la gira del seu àlbum Constrictor. A més, va fer una breu gira acompanyant a Mercyful Fate a Estats Units. Al març del mateix any, Megadeth va començar la seva primera gira mundiar com a cap de cartell actuant al Regne Unit amb el suport dels grups Overkill i Necros.
Després d'uns anys de problemes amb les drogues, el bateria Gar Samuelson i Chris Poland van ser expulsats de Megadeth el juliol de 1987. El seu últim concert com a membres de Megadeth es va realitzar a l'últim concert de la gira a Hawaii. Chuck Behler, que havia sigut professor de bateria de Gar Samuelson va ser contractat per Megadeth fins i tot abans d'acabar la gira que el grup estava duent a terme per la por que tenia Dave Mustaine que Samuelson fos incapaç d'acabar els concerts degut al seu mal estat. Mustaine va afirmar que el guitarrista Chris Poland havia venut equipament del grup per poder pagar les drogues que consumia. Aquest fet està detallat a la cançó Liar, que s'inclouria en el següent àlbum i que Mustaine va dedicar a Poland. Ell va ser inicialment substituït per Jay Reynold, del grup Malice, però quan el grup va començar a treballar en el seu següent àlbum, Reynolds va ser substituït pel qui havia sigut el seu professor, Jeff Young. Jeff Young es va unir a Megadeth en ple procés de gravació del nou àlbum.
[edita] So Far, So Good... So What!
Amb un pressupost més elevat i amb el productor Paul Lani, Megadeth va gastar cinc mesos per gravar el seu tercer àlbum, So Far, So Good... So What!. El procés de gravació va tenir una altra vegada problemes des del començament, degut en part a l'addicció que tenia amb les drogues. Mustaine més endavant diria: "La producció de So Far, So Good...So What! va ser horrible principalment per culpa de les substàncies i de les prioritats que teníem o no teníem. Mustaine a més, estava en desacord amb el productor Paul Lani per la manera com s'havia de gravar la bateria. Durant el procés de mescla, Mustaine i Lani van tenir una discussió que va acabar amb la substitució de Lani pel productor Michael Wagener, qui va remesclar l'àlbum.
Al gener de 1988 va sortir a la venda So Far, So Good... So What!. Mentre l'àlbum va aconseguir el certificat de platí a Estats Units, no va ser ben rebut per la majoria de critics musicals. Una de les cançons incloses, In My Darkest Hour, va ser dedicada al qui havi sigut el seu company a Metallica, el baixista Cliff Burton, que havia mort en un accident d'autobús mentre realitzava una gira amb Metallica a Suècia. Mustaine va compondre la cançó el dia que va conèixer la noticia, però les lletres (que no fan referència a Cliff Burton) van ser afegides més tard. L'àlbum també va incloure una versió de la cançó Anarchy In The UK, dels Sex Pistols. Les lletres van ser alterades per Dave Mustaine perquè tal com declararia més tard, hi havia parts de la cançó original cantada per John Lydon que no entenia i per tant, es va inventar els trossos que no va entendre.
Megadeth va començar la seva gira mundial de presentació de So Far, So Good... obrint per Dio a Europa al mes de febrer de l'any 1988, i unint-se a la gira d'Iron Maiden del seu àlbum Seventh Son of a Seventh Son que el grup britànic va realitzar a l'estiu del mateix any a Estats Units. Mustaine va contractar Nick Menza com a tècnic de bateria de Chuck Behler perquè estigués preparat per substituir a Behler en cas que aquest no continués com a membre de Megadeth per culpa dels problemes que hi havia entre ell i Mustaine.
A l'agost de 1988, Megadeth va actuar al festival Monster of Rock al Castle Donnington al Regne Unit davant de més de 100,000 persones, juntament amb Kiss, Iron Maiden, Guns N' Roses i David Lee Rothe. El grup va ser aviat afegit a la gira europea "Monster of Rock" però només va acabar actuant en el primer concert. Poc després d'aquell concert, Mustaine va acomiadar el bateria Chuck Behler i el guitarrista Jeff Young i es va cancel·lar la gira que es tenia previst fer a Austràlia.
Al juliol de 1989 Nick Menza va ser contractat per substituir Behler a la bateria. Incapaç de trobar un guitarrista a temps, Megadeth va gravar una versió de la cançó "No More Mr. Nice Guy" d'Alice Cooper amb tres components (Mustaine, Ellefson i Menza). La versió apareixeria més tard a la banda sonora de la pel·lícula de terror Shocker, dirigida per Wes Craven. Mentre el grup buscava un nou guitarrista a l'estiu del 1989, Mustaine va ser arrestat per conduir mentre estava intoxicat i per possessió de drogues. Mustaine es va estavellar contra un cotxe aparcat ocupat per un oficial de policia fora de servei. Mustaine va ser obligat a rebre una teràpia de rehabilitació.
[edita] Rust In Peace
Mustaine va oferir el lloc de guitarrista a Dimebag Darrell (Pantera) i a Jeff Waters (Annihilator) però van rebutjar l'oferiment perquè ja tenien el seus propis projectes. Finalment l'escollit va ser Marty Friedman. Friedman havia tocat juntament amb Jason Becker al grup Cacophony i havia tret l'àlbum Dragon's Kiss. Friedman es va unir oficialment a Megadeth al febrer de 1990.
Amb la nova formació de Megadeth, el grup va entrar a Rumbo Studios el març de 1990 amb el coproductor Mike Clink per començar a treballar en el que seria l'àlbum més venut del grup fins el moment, Rust in Peace. Per primera vegada en tota la seva carrera, el grup va treballar en un estat de sobrietat a l'estudi, fet que va evitar molts dels problemes que havien aparegut en la gravació dels anteriors àlbums. A més, Clink va ser el primer productor que va poder produir amb èxit un àlbum de Megadeth des del principi fins al final, sense ser acomiadat com havia passat amb els anteriors productors que havia tingut el grup.
Sortint mundialment a la venda el 24 de Setembre de 1990, Rust in Peace va ser un èxit absolut del grup i va rebre elogis tant dels fans com dels crítics. L'àlbum es caracteritza per una gran tècnica musical amb constants canvis de ritme, riffs contundents i grans solos de guitarra de Friedman. L'àlbum ha estat considerat com un dels àlbums imprescindibles de thrash metal amb temes que s'han convertit en clàssics del grup com Holy Wars...The Punishment Due, Hangar 18 o Tornado of Souls. Rust in Peace va vendre més d'un milió de còpies a Estats Units, i va estar nominat als Grammy l'any 1991 i 1992.
Al setembre de 1990 Megadeth es va unir a Slayer, Testament i Suicidal Tendencies per a la gira europea "Clash of the Titans" i a l'octubre van ser afegits com a grup per a obrir la gira de Judas Priest en la presentació de l'àlbum Painkiller, culminant amb una actuació al Gener de 1991 davant de 140,000 persones al festival Rock in Rio 2 a Brasil. Seguint amb l'èxit de la gira europea, la gira americana de "Clash of the Titans" va començar al Maig de 1991, actuant Megadeth, Slayer, Anthrax i Alice in Chains com a grup d'obertura. L'any 1991 Megadeth va treure a la venda el seu primer vídeo, Rusted Pieces. El vídeo contenia els sis videoclips que havia tret prèviament i una entrevista amb els membres del grup.
[edita] Discografia
[edita] Àlbums d'estudi
- Killing Is My Business... And Business Is Good! (Combat Records, 1985)
- Peace Sells... But Who's Buying? (Capitol Records, 1986)
- So Far, So Good... So What! (Capitol Records, 1988)
- Rust in Peace (Capitol Records, 1990)
- Countdown to Extinction (Capitol Records, 1992)
- Youthanasia (Capitol Records, 1994)
- Cryptic Writings (Capitol Records, 1997)
- Risk (Capitol Records, 1999)
- The World Needs A Hero (Sanctuary Records, 2001)
- The System Has Failed (Sanctuary Records, 2004)
- United Abominations (Roadrunner Records, 2007)
