Sex Pistols

De Viquipèdia

Sex Pistols
[[Image: \|220px\|]]
Informació bàsica
Lloc d'origen	Londres
Gènere	Punk rock
Anys en actiu	1975–1978 1996 2002–2003 2007
Discogràfica	EMI, A&M, Virgin, Warner Bros.
Artistes relacionats	Public Image Ltd. The Professionals Malcolm McLaren The Rich Kids Neurotic Outsiders Vicious White Kids The Ex Pistols
Membres de la banda
Johnny Rotten Steve Jones Paul Cook Glen Matlock
Historial de membres
Sid Vicious

Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll. Al Regne Unit, el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.

El guitarrista Steve Jones i el bateria Paul Cook eren habituals d'una tenda regentada pel seu mànager, Malcolm McLaren; i el baixista Glen Matlock hi treballava. El vocalista John Lydon, que més tard actuaria sota el nom de Johnny Rotten, va conèixer la resta del grup a la tenda i aquests li van demanar qua s'unís a la banda. Mentre el grup tocava rock and roll senzill de manera salvatge i a un volum molt alt, Rotten cantava amb arrogància sobre l'anarquia, l'avortament, violència, feixisme, i apatia; sense Rotten, el grup no s'hagués enfrontat al govern anglès, ja que ell es va ocupar de definir la direcció conceptual del grup, calculada per a ser el més confrontacional i amenaçadora possible. La publicitat causada per al seu primer single, "Anarchy in the U.K.", va fer que la seva discogràfica de llavors, EMI, els acomiadés. Van acomiadar a Matlock abans de treure el següent single, "God Save the Queen", que va ser publicat per Virgin; va ser censurat a la BBC. Matlock va ser reemplaçat per Sid Vicious, un problemàtic noi de carrer qui, a diferència d'els altres membres del grup, no sabia tocar el seu instrument.

En 1976 Sex Pistols signa contracte amb EMI. Una veritable paradoxa, una important discogràfica, digne exemple de l’establishment, fa negocis amb el grup, fins aleshores, més virulent de l’escena punk. La companyia va dir: «Sex Pistols és un grup pop, de la tendència musical coneguda com punk rock. Els Sex Pistols foren prohibits en gairebé tots els llocs de la gira que havien preparat, de 23 llocs solament van poder realitzar el seu concert en tres. El punk seguí creixent sortejant tota mena de control. Creua Nova York i d'allí s’estengué a resta Amèrica del Nord, amb exponents com els Ramones, The Stooges. Els Pistols foren prohibits en ràdio i televisió, els seus recitals solament s’informaven de boca a boca i tocaven en llocs com el cinema de Londres o en la discoteca Lafayette sota el pseudònim de SPOTS (Sex Pistols on Tour Secretely).

[edita] Discografia

[edita] Àlbums

Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols, 28 d'octubre de 1977.
The Great Rock 'n' Roll Swindle, 26 de febrer de 1978 (Banda Sonora de la pel·lículacula, pòstum)