Mariano Benlliure Gil

De Viquipèdia

Mariano Benlliure y Gil (Valencia, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

[edita] Biografia

Mariano Benlliure va néixer al Grau de València, dins d'una família d'àmplia tradició artística. Seria a més, un artista precoç, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels més famosos escultors valencians del segle XX va començar a conrear en la seva joventut una matèria en la qual ocupa un lloc destacat: la tauromàquia, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig.

Als tretze anys va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultòric de cera anomenat: L'agafada d'un picador.

La seva dedicació principal, no obstant això, era llavors la pintura, que va seguir conreant a París al costat del seu mestre Domingo Marquès. Al 1879 va anar a Roma on, fascinat per Miquel Àngel, va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura.

L'any 1887 es va establir definitivament a Madrid on, a l'Exposició Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'estàtua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments públics que va realitzar són nombrosos; entre aquests últims destaca el del general San Martín, a Lima. Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minuciós, un impressionisme espontani, de modelatge nerviós, tan ràpid i vivaç que queda palès al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit va arribar a un nivell artístic prodigiós. Alfons XIII li va encarregar treballs per a la Casa Reial. Obres importants seves són els monuments de Castelar, Gayarre, Maria Cristina de Borbó, Velázquez, Fortuny i Joselito. Ha deixat una producció vastíssima. Al 1895 va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, instal·lada a Bilbao, ciutat per a la qual també va fer l'estàtua del seu fundador, don Diego López V de Haro. Va conrear a més la imaginería religiosa. Posseïa il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legió d'Honor, de França, i la medalla especial de l'emperador Francisco José.

[edita] Bibliografia

• Salvador Prieto, María del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines públicos (1875–1936), 1990, ISBN 84-381-0147-X
• Montoliú, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996, ISBN 84-482-1363-7