Maria Aurèlia Capmany i Farnés
De Viquipèdia
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, dramaturga i assagista. Destaca també com a feminista, activista cultural i antifranquista.
Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.
Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada al 1952) quedà finalista del premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, aquesta última premi Sant Jordi del 1968.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: consciència i situació el 1966. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era.
Participà i va intervindre en el "Miting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembre de 1976).
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 22 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.
[edita] Obra
[edita] Prosa
- Necessitem morir (1952)
- Betúlia (1956)
- Tana o la felicitat (1956)
- El gust de la pols (1962)
- La pluja als vidres (1963)
- El desert dels dies (1966)
- La dona a Catalunya: consciència i situació (1966)
- Un lloc entre els morts (1967)
- Feliçment, jo sóc una dona (1969)
- Pedra de toc (1970)
- Vitrines d'Amsterdam (1970)
- Cartes impertinents de dona a dona (1971)
- Quim-Quima (1971)
- El jaqué de la democràcia (1972)
- Pedra de toc-2 (1974)
- Dona, doneta, donota (1975)
- Cada cosa en els seu temps i lectura cada dia (1976)
- Coses i noses Recull de narracions curtes (1980)
- Vés-te'n ianqui (1980)
- Àngela i els vuit mil policies (1981)
- Lo color més blau (1983)
- El cap de Sant Jordi (1988)
- Fumar o no fumar (1988)
- Mala memòria Memòries (1989)
- Això era i no era Memòries (1989)
- Aquelles dames d'altres temps (1990)
- Fem memòria. El port de Barcelona (1990)
[edita] Teatre
- Ca, barret! (amb Jaume Vidal Alcover)
- Tu i l'hipòcrita (1960)
- Vent de garbí i una mica de por (1968)
- Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970)
- L'ombra de l'escorpí (1974)
- Tirant lo Blanc (1980)
