PEN català

De Viquipèdia

PEN català o Centre Català del PEN Club és la secció catalana del PEN Club International. Fou constituït a Barcelona el 1922 per Josep Maria López-Picó i Carles Riba, des del començament manifestà un gran dinamisme i entusiasme i participà en bona part dels congressos anuals. Presidit per Pompeu Fabra, organitzà el XIII Congrés Internacional, que tingué lloc a Barcelona el 1935 sota la presidència internacional de Herbert George Wells.

Malgrat el triomf del franquisme, va mantenir una presència activa en el Congrés del 1937 a París i en les dues trobades del 1938 a Praga i Londres, on va establir la seva seu. Durant els anys de la dictadura serví d'aglutinador als escriptors i activistes de l'interior i l'exili per tal de donar a conèixer a l'exterior la situació catalana a través de la literatura. Hi col·laboraren els exiliats de Londres i de l'Anglo-Catalan Society, com Josep Maria Batista i Roca, que n'era secretari, i Avel·lí Artís-Gener, "Tísner". Des del 1973 va obrir delegacions al País Valencià i a les Illes Balears, i va incorporar escriptors de les noves generacions, com Josep Maria Benet i Jornet, Guillem-Jordi Graells, Maria Antònia Oliver i Montserrat Roig i Fransitorra.

El 1978 s'organitzà a Barcelona una Conferència Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa, en la qual s'inaugurà la relació PEN-UNESCO i fou creat el Comitè de Programa i Traduccions. Una fita important va ser el 57è Congrés Mundial del PEN, la setmana de Sant Jordi del 1992 a Barcelona. El 1996 organitzà la Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics, en la qual s’aprovà la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Durant els darrers anys n’han estat secretaris Carles Torner, Sam Abrahams i Carme Arenas. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.