Marc Furi Camil
De Viquipèdia
Marc Furi Camil (sovint simplement esmentat com a Camil) fou un magistrat romà, un dels mes importants de la República.
Segons Tit Livi fou tribú amb facultat consular la primera vegada el 403 aC any en que hi havia vuit tribuns consulars, única vegada que es dona aquesta situació. Plutarc diu que la seva primera magistratura fou la de censor, amb Postumi, i se suposa que també fou l'any 403 aC i per tant que els censors d'aquest any foren inclosos per Livi a la llista de tribuns consulars.
El segon cop que fou tribú consular (contant el cop en que fou en realitat censor) hauria estat el 401 aC, any en que va atacar als faliscs i va assolar el territori. El segon (o tercer) tribunat consular seria el del 398 aC en que va dirigir un atac a Capena on va fer molt de botí. Els tribuns d'aquest any van haver de deixar el càrrec per decret del senat abans de l'acabament del termini. Quint Servili Fidenes i Camil foren nomenats llavors interreis.
El 396 aC es van revoltar Veïs, Falerii i Fidenes i Camil fou nomenat dictador per fer la guerra amb Publi Corneli Escipió com a magister equitum. Després de derrotar els faliscs va marxar contra Veïs i va poder sotmetre la ciutat al dècim any de la guerra i va fer un gran botí incloent l'estàtua de Juno Regina que va portar a Roma, al temple de l'Aventí, consagrat el 391 aC. Va celebrar el triomf a la seva tornada a Roma.
El 394 aC fou nomenat per tercera (o quarta) vegada tribú consular i va sotmetre finalment els faliscs. Falerii fou ocupada i els ciutadans van apreciar molt el tracte just de Camil.
El 391 aC fou altre cop interrei per fer els auspicis, ja que altres magistrats havien estat atacats per una epidèmia, en la que el mateix Camil va perdre un fill. En aquest mateix any el tribú de la plebs Lluci Apuleu, el va acusar de distribuir en benefici propi el botí fet a Veïs, i va haver de sortir cap a l'exili a Ardea i en absència fou condemnat a pagar una multa de 15000 asos.
Quan els gals es van acostar a Roma i van ocupar la ciutat, una llei especial (lex curiata) va permetre cridar-lo i abans de tornar ja fou nomenat dictador el 390 aC. Quan va arribar prop de Roma va nomenar a Luci Valeri Pòtit com a magister equitum, va reunir les forces romanes disperses i va marxar cap a Roma on va sorprendre als gals, i segons les cròniques romanes els va derrotar completament, però probablement la cosa fou més complexa i simplement els va representar una amenaça de manera que van aixecar el setge del Capitoli i van sortir de la ciutat. Va entrar llavors en triomf i rebé la consideració de alter Romulus, pater patriae, i conditor alter urbis. Es va ocupar de restaurar els temples i la ciutat. Inicialment el poble volia abandonar la ciutat i establir-se a Veïs, però finalment va acceptar de quedar-se. Camil va deixar la dictadura.
El 389 aC fou nomenat interrei un altre cop per elegir als tribuns amb poder consolar. El mateix any alguns pobles van amenaçar Roma esperant conquerir-la sense problemes, i va ser nomenat altre cop dictador amb Gai Servili Ahala com a magister equitum. Va derrotar els volscs i els va prendre el campament obligant-los a pactar una treva de setanta anys; els eques foren derrotats prop de Bola i la seva capital fou ocupada. També Sutrium, que havia estat ocupada pels etruscs, fou recuperada pels romans. Altre cop Camil va entrar a Roma en triomf.
El 386 aC fou elegit altre cop tribú amb poder consolar per quarta (o cinquena) vegada, rebutjant la dictadura que se li va oferir. Va derrotar llavors a Ànties i als etruscs
El 384 aC fou elegit altre cop tribú amb poder consolar per cinquena (o sisena) vegada i el 381 aC per sisena (o setena) vegada.
En aquest darrer any va derrotar als revoltats volscs i a Praeneste. Durant la guerra contra els volscs Luci Furi Mendul·lí fou nomenat el seu col·lega, i com que no estava d'acord amb la lentitud en que Camil feia les operacions, va iniciar el atac, però fou rebutjat i va haver de fugir; Camil va obligar als fugitius a tornar al combat, i amb les seves forces va obtenir una completa victòria. Després va fer la guerra a Tusculum, que havia donat suport als volscs, i Camil, tot i el que havia fet Mendul·lí, el va triar altra cop com a col·lega i li va donar l'oportunitat de redreçar la seva desgracia.
El 368 aC els patricis van fer un darrer esforç contra les noves lleis de Gai Licini Estoló, i el senat va nomenar a Camil, partidari dels patricis, dictador per quarta vegada. Va nomenar a Luci Emili Mamercí com a col·lega. Camil va veure que era impossible oposar-se per mes temps a allò que demanaven els plebeus, i va presentar aviat la dimissió i el va substituir Gai Manli.
El 367 aC va esclatar una nova guerra amb els gals i Camil, amb prop de 80 anys, fou cridat altre cop a la dictadura per cinquena vegada, amb Tit Quint Penne i va obtenir una nova victòria i altre cop els honors del triomf.
El 365 aC va morir en una plaga.
