Marc Favoni
De Viquipèdia
Marc Favoni (Marcus Favonius) fou un polític romà.
És esmentat per primer cop el 61 aC durant les transaccions contra Publi Clodi, acusat d'haver violat les normes amb la Bona Dea. Llavors fou aliat de Marc Porci Cató Uticense contra el cònsol Pisó al que acusaven d'haver defensat a Clodi. El 60 aC va acusar a Metel Escipió Nasica probablement de suborn, i l'acusat fou defensat per Ciceró. En aquest any va aspirar (per segona vegada) al tribunat, però no fou elegit. Pertanyé al partit dels optimats però era enemic personal de Gneu Pompeu. El 59 aC en el consolat de Juli Cèsar i Bíbul, fou el darrer senador que es va oposar a la llei agrària de Cèsar i no la va acceptar fins que ho va fer Cató. El 57 aC quan Ciceró va proposar que Pompeu rebés la superintendència de tots els subministraments de gra, Favonius s'hi va oposar, i també al tribú Messi que reclamava poder il·limitat per Pompeu.
Quan l'exiliat rei Ptolemeu XII Auletes fou acusat de matar als ambaixadors enviats pel poble d'Alexandria, Favoni va presentar l'acusació al senat. A l'any següent quan Pompeu fou insultat durant el judici de Miló, Favoni i altres optimats ho van considerar una afronta. Al segon consolat de Pompeu i Cras el 55 aC el tribú Treboni va proposar que es donaren les províncies d'Hispània i Síria per cinc anys als cònsols i a Cèsar el proconsolat de la Gàl·lia pel mateix temps, proposta a la que es van oposar Cató i Favoni, però finalment la llei fou aprovada.
El 54 aC Favoni, Ciceró, Bíbul i Calidi van parlar en favor de la llibertat de l'illa de Tenedos. El 53 aC fou candidat a edil però no fou escollit, però Cató va observar algunes practiques irregulars a la votació, que es va celebrar de nou i aquesta vegada fou elegit. Em el seu any de mandat va encarregar a Cató diverses feines relatives als jocs. A final de l'any fou empresonat pel tribú Quint Pompeu Ruf per un delicte desconegut, però probablement era sense cap motiu real, sinó per oposar-se a l'establiment d'una dictadura dirigida per Pompeu, la qual afavoria Ruf .
El 52 aC Ciceró en la seva defensa de Miló va esmentar a Favoni com una de les persones a les que Publi Clodi havia dit que en tres o quatre dies Miló ja no seria entre els vius (Miló finalment fou condemnat). El 51 aC Favoni va aspirar al càrrec de pretor sense èxit, però segurament el va obtenir el 49 aC.
Va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu i Favoni, pretor, va fugir a Càpua amb els cònsols i diversos senadors i no va voler escoltar cap proposta de mediació. Tot i la seva enemistat amb Pompeu es va unir al seu bàndol. El 48 aC era a Macedònia amb Metel Escipió i durant l'absència d'aquest de Tessàlia Favoni va dirigir vuit cohorts que protegien el riu Haliacmon, però fou sorprès per Domici Calví i només es va salvar pel ràpid retorn de Metel.
Després de Farsàlia (48 aC) va acompanyar a Pompeu en la seva fugida i es va mostrar amable amb el seu cap. A la mort de Pompeu va tornar a Itàlia i fou perdonat per Cèsar. A la mort de Cèsar (44 aC) es va unir obertament als conspiradors que abans no l'havien sondejat per temor a una traïció. Quan Brut i Cassi van haver de sortir de Roma, els va seguir i fou proscrit el 43 aC per la llei Pèdia. El 42 aC es va enfrontar amb Brut.
Fou fet presoner a la batalla de Filips i portat carregat de cadenes als guanyadors; va saludar amb dignitat a Marc Antoni però va insultar a Octavi, que va ordenar la seva execució.
