Manuel Hedilla
De Viquip??dia
Manuel Hedilla Larrey (Ambrosero, Cant??bria, 1902 - Madrid, 4 de febrer de 1970) va ser un pol??tic falangista espanyol.
Obrer maquinista, va ingressar el 1934 a Falange Espa??ola, i fou designat cap local de Renedo de Pi??lagos, c??rrec en el qual va desenvolupar gran activitat de proselitisme. El mar?? de 1935,durant una visita de Jos?? Antonio a Santander va ser nomenat cap provincial de Falange. El novembre de 1935 va ser nomenat Conseller Nacional de FE.
El maig de 1936 es va entrevistar amb el general Mola i posteriorment va participar en els preparatius de la revolta del 18 de juliol de 1936 a Gal??cia. L'agost de 1936, ja a Burgos i davant l'estada a la pres??, a la zona republicana, de Jos?? Antonio, es converteix de facto en el cap nacional de Falange. Despr??s d'una reuni?? a Valladolid en la qual es crea la Junta de Comandaments Provisionals, el 2 de setembre de 1936 Hedilla n'??s confirmat com a cap. Pel que sembla per enc??rrec de Jos?? Antonio, es prepara per a reorganitzar els quadres falangistes per a la seva integraci?? en la revolta militar. Actuava amb el pseud??nim de Pasavan.
No obstant aix??, les seves activitats aixecaren recels que ni ell mateix sospitava. Despr??s d'un incident protagonitzat a Salamanca la nit del 16 d'abril de 1937 per membres de diferents corrents existents dins de Falange, a resultes dels quals van resultar dues morts, la Caserna General de Franco, es va alarmar i va decidir dur endavant un pla que ja venia preparant-se sota la inspiraci?? d'alts comandaments militars i del cunyat de Franco, Ram??n Serrano S????er: la creaci?? d'un gran partit ??nic. Aix?? el 19 d'abril de 1937 Hedilla ??s sorpr??s pel Decret d'Unificaci?? amb els tradicionalistes i sota la prefectura de Franco. Aquesta fusi??, encara que va assolir la tranquil??litat pol??tica en la zona nacionalista, va suposar, de fet, la desaparici?? de la Falange Espa??ola tal com la concebia Jos?? Antonio. Hedilla no va admetre la prefectura de la Junta Pol??tica de FET y de las JONS que per decret de 22 d'abril li va atorgar Franco. L'ala de Hedilla, segons l'historiador Francisco Blanco, era la m??s pr??xima al nacionalsocialisme alemany.
Detingut el 25 d'abril de 1937, sota l'acusaci??, mai provada, d'haver conspirat contra el Caudillo va ser condemnat a mort. Per intercessi?? del propi Ram??n Serrano S????er i de l'ambaixador d'Alemanya se li va commutar la pena, i fou bandejat a Can??ries. Despr??s d'haver perdut la seva esposa, que va sofrir un trastorn mental provocat per la injust??cia de la condemna, recobra la llibertat el 1941 i es trasllada a Mallorca. Hedilla, d'acord amb Narciso Perales, fundar?? el Frente Nacional de Alianza Libre. A la fi dels seixanta va ser l'eix d'un corrent pol??tic que, despr??s de la seva mort el 1970, s'organitzaria el 1977 com Falange Espa??ola de les JONS (aut??ntica). Despr??s de la desaparici?? d'aquest partit, el 2002 sorg?? Falange Aut??ntica, actuals seguidors del corrent hedillista.
