Manuel Cruells i Pifarré
De Viquipèdia
Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 1910-1988) fou un polític i escriptor català. El 1921 va ingressar als monjos caputxins, però el 1930 se'n va sortir. Va estudiar història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborà en els Estudis Universitaris Catalans. Alhora, també fou militant d'Estat Català, col·laborà en el diari La Publicitat i a Nosaltres Sols!, i durant la guerra civil espanyola va dirigir el Diari de Catalunya
El 1939 marxà cap a França, col·laborà en la represa de la Revista de Catalunya i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya, encapçalant-ne l'activitat clandestina a l'interior de Catalunya, raó per la qual fou empresonat per les autoritats franquistes del 1943 al 1945 i tornà a exiliar-se a França del 1947 al 1950. Va abandonar ell FNC el 1970, es va mantenir pròxim a Estat Català fins el 1978 i finalment ingressà a ERC, on formà part del comitè executiu i dirigí el periòdic La Humanitat.
[edita] Obres
- El catalanisme és una revolució (1937)
- Per la continuïtat de la Renaixença (1963)
- Els silencis de Catalunya (1966)
- Regionalisme en el món modern (1969)
- Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970)
- Francesc Macià (1971)
- Salvador Seguí el "Noi del Sucre" (1974)
- El separatisme català durant la guerra civil (1975)
- La revolta del 1936 a Barcelona (1976)
- Escrits a la presó de Barcelona 1944-45 (1977)
- La societat catalana durant la guerra civil (1978)
