On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Mòdul lliure - Viquipèdia

Mòdul lliure

De Viquipèdia

Si a l'estructura d'espai vectorial hom substitueix el cos d'escalars per un anell, l'estructura obtinguda és la de mòdul. Naturalment, moltes de les propietats es perden en aquest canvi i l'estructura de mòdul lliure és la que més s'acosta a la d'espai vectorial. Resulta significatiu que, per definir-la, només calgui reproduir el fet que qualsevol homomorfisme d'espais vectorials queda determinat quan se'n coneixen les imatges dels elements d'una base.

Posem això en una notació adequada: si M\, i N \, són espais vectorials i \mathcal{B} és una base de M, una aplicació j: \mathcal{B} \longrightarrow N \, informa quant a quina és la imatge de cada element de la base \mathcal{B} de M i només d'això. Però aleshores, ha quedat perfectament determinat un homomorfisme f: M \longrightarrow N \, de manera que si i: \mathcal{B} \longrightarrow M \, és la injecció natural, el següent diagrama

Imatge:Free vector space.png

és conmutatiu. La definició del A-mòdul lliure sobre el conjunt de generadors explota aquest fet exhaustivament.

Taula de continguts

[edita] Definició

Siguin A un anell conmutatiu amb unitat i S un conjunt. El A-mòdul lliure sobre el conjunt de generadors S, denotat FS, és l'únic A-mòdul provist d'una aplicació i: S \longrightarrow F_{S} que compleix que, per qualsevol altre A-mòdul M i qualsevol aplicació f: S \longrightarrow M, hi ha un únic homomorfisme de mòduls, \tilde{f}: F_{S} \longrightarrow M que fa que el següent diagrama

Imatge:Free_module.png

sigui conmutatiu, això és, que f = \tilde{f} \circ i \,.

[edita] Unicitat

Comencem per veure que, si h: F_{S} \longrightarrow F_{S} \, és un homomorfisme de mòduls que fa h \circ i = i \,, aleshores h és la identitat. En efecte, en el diagrama de la dreta

Imatge:Free_module_unicity.png

la conmutativitat és òbvia i la unicitat establerta per la definició per a \tilde{i} = h \, del diagrama de l'esquerra obliga a que \tilde{i} = h = \mbox{Id}_{F_{S}} \,.

Sigui ara \left(F'_{S}, i'\right) \, un altre mòdul lliure sobre el conjunt de generadors S. Tenim els següents diagrames conmutatius:

Imatge:Free_module_unicity_two.png

o sigui,

i' = \tilde{i'} \circ i \,, \qquad i = \tilde{i} \circ i' \,

que, per substitució, dóna

i' = \tilde{i'} \circ \tilde{i} \circ i' = (\tilde{i'} \circ \tilde{i}) \circ i'\,, \qquad i = \tilde{i} \circ \tilde{i'} \circ i = (\tilde{i} \circ \tilde{i'}) \circ i \,

Ara bé, segons la observació inicial, ha de ser

\tilde{i'} \circ \tilde{i} = \mbox{Id}_{F'_{S}} \,,\qquad \tilde{i} \circ \tilde{i'} = \mbox{Id}_{F_{S}} \,

i, per tant, \tilde{i} i \tilde{i'} són inverses l'una de l'altra i, en conseqüència, els dos mòduls lliures, FS i F'S són isomorfs. A més, per la condició d'unicitat, no hi ha cap altre isomorfisme que respecti les aplicacions i i i': tenim, doncs, que aquest isomorfisme és únic.

[edita] Generadors. Bases

El conjunt i(S) \, genera el mòdul lliure FS, això és, qualsevol submòdul M \subset F_{S} \, que contingui i(S) \, és exactament igual a FS. A més, el conjunt i(S) \, és lliure, és a dir, els seus elements són linealment independents.

Per veure-ho, considerem les aplicacions


\begin{matrix}
f: S \longrightarrow F_{S}/M &\\
f(s) = 0 \,,& \forall s \in S
\end{matrix}
\qquad\qquad
\begin{matrix}
\zeta: F_{S} \longrightarrow F_{S}/M &\\
\zeta(\varphi) = 0 \,, & \forall \varphi \in F_{S}
\end{matrix}
\,

i la projecció canònica \pi: F_{S} \longrightarrow F_{S}/M \,. Aleshores, els dos diagrames

Imatge:Free_module_generators.png

són òbviament conmutatius i, de la unicitat, en resulta \pi = \zeta \,, és a dir, que la projecció canònica és nula i, per tant, que M = F_{S} \,.

La independència lineal dels elements de i(S) \, es pot establir així: per a un element determinat s_{0} \in S \,, considerem l'aplicació


f: S \longrightarrow A 
\,


f(s) =
\begin{cases}
0 \,, \mbox{ si } s \neq s_{0} \\
1 \,, \mbox{ si } s = s_{0} \\
\end{cases}
\,

En considerar l'anell A \, com a A-mòdul, hi ha el morfisme induït al mòdul lliure \tilde{f}: F_{S} \longrightarrow A \, que fa f = \tilde{f} \circ i \,. Prenem ara qualsevol suma finita


\sum_{s \in S} a_{s} i(s) = 0

Tenim:


0 = \tilde{f}(0) = \tilde{f}\left(\sum_{s \in S} a_{s} i(s)\right) = \sum_{s \in S} a_{s} \tilde{f}\left(i(s)\right) = \sum_{s \in S} a_{s} f(s) = a_{s_{0}} f\left(s_{0}\right) = a_{s_{0}}

i, com que això s'esdevé per qualsevol índex s_{0} \in S \,, resulta que a_{s} = 0 \,, \forall s \in S i la independència lineal queda demostrada. Aleshores, i(S) \, és una base del mòdul lliure FS.

Inversament, tot A-mòdul M \, provist d'una base \mathcal{B} \,, és a dir, d'un conjunt de generadors lliure, és un mòdul lliure sobre aquest conjunt de generadors. En efecte, primer definim l'aplicació


i: \mathcal{B} \longrightarrow M

i(b) = b

i ara, si N \, és un altre A-mòdul i f: \mathcal{B} \longrightarrow N \, és una aplicació qualsevol de \mathcal{B} a N, l'aplicació


\tilde{f}: M \longrightarrow M


\tilde{f}(\varphi) = \tilde{f}\left(\sum_{b \in \mathcal{B}} a_{b} b \right) = \sum_{b \in \mathcal{B}} a_{b} f(b)

és, trivialment, un homomorfisme de M \, a N \, i el següent diagrama

Imatge:Free_module_basis.png

és conmutatiu.

En particular, si l'anell A és un cos, aleshores M és un espai vectorial sobre A i, com a tal, té almenys una base. En conseqüència, tots els espais vectorials són lliures sobre cadascuna de les seves bases.

En realitat, allò que descriu aquest apartat és que un homomorfisme entre A-mòduls, el domini del qual és lliure, queda determinat per les imatges dels elements d'una base qualsevol del domini.

[edita] A-mòduls lliures de generació finita

Si S \, és un conjunt finit, el A-mòdul lliure F_{S} \, es diu de generació finita o finitament generat. Hom pot considerar, sense inconvenient, substituir el conjunt S, de n elements, pel conjunt finit


\left\{1, 2, \ldots, n\right\}
\,

Aleshores, F_{S} \, se sol denotar per A^{n} \,, tot expressant que el mòdul lliure sobre el conjunt \left\{1, 2, \ldots, n\right\} no és altra cosa que el producte directe de n \, exemplars de l'anell A \,, els elements en són n-tuples d'elements de l'anell, amb la suma de n-tuples i la multiplicació per elements de l'anell en la forma usual.

[edita] Matrius

Si A^{n} \, és l'A-mòdul lliure amb generadors \left\{1, 2, \ldots, n\right\}, i A^{m} \, és un altre mòdul lliure, una aplicació f: \left\{1, 2, \ldots, n\right\} \longrightarrow A^{m} determina un únic homomorfisme \tilde{f}: A^{n} \longrightarrow A^{m} \, entre ambdós mòduls. La descripció de l'aplicació f \, se sol fer mitjançant una matriu de m \, files i n \, columnes,


\begin{pmatrix}
a_{i,j}
\end{pmatrix}
\,,\quad
i = 1, \ldots, m
\,,\quad
j = 1, \ldots, n
\,

d'elements de l'anell A de manera que la columna j conté l'expressió de f(j) \in A^{m} en alguna base d'aquest últim mòdul. La matriu, doncs, determina l'homomorfime \tilde{f} \, de manera unívoca.

En conseqüència, l'àlgebra de les matrius m \times n \, d'elements de l'anell A és isomorfa a l'àlgebra dels homomorfismes de An a Am.

[edita] Existència

Construirem ara efectivament el A-mòdul lliure sobre un conjunt de generadors S. El conjunt Fs és el conjunt de totes les funcions \varphi: S \longrightarrow A \, que prenen el valor 0 \in A \, excepte en un nombre finit d'elements de S. Clarament, les operacions

\left(\varphi + \psi\right)(s) = \varphi(s) + \psi(s)
\,,\qquad
\left(a \varphi\right)(s) = a \left(\varphi(s)\right) 
\,,\qquad
\varphi, \psi \in F_{S}
\,,\quad
s \in S
\,,\quad
a \in A
\,

fan de Fs un A-mòdul.

Però l'aplicació i: S \longrightarrow F_{S} definida per


i(s)(t) =
\begin{cases}
0 \,, \mbox{ si } s \neq t \\
1 \,, \mbox{ si } s = t \\
\end{cases}
\qquad
s, t \in S
\,

fa de Fs el A-mòdul lliure sobre un conjunt de generadors S. En efecte, sigui f: S \longrightarrow M \, una aplicació del conjunt S \, sobre un cert A-mòdul M \,. L'aplicació


\tilde{f}: F_{S} \longrightarrow M
\,


\tilde{f}(\varphi) = \sum_{s \in S} \varphi(s) f(s)

és un morfisme d'A-mòduls perquè


\tilde{f}(\varphi + \psi) = \sum_{s \in S} \left(\varphi + \psi\right)(s) f(s) = \sum_{s \in S} \left(\varphi(s) + \psi(s)\right) f(s) = \sum_{s \in S} \varphi(s) f(s) + \sum_{s \in S} \psi(s) f(s) = \tilde{f}(\varphi) + \tilde{f}(\psi)


\tilde{f}(a \varphi) = \sum_{s \in S} \left(a \varphi(s)\right) f(s) = \sum_{s \in S} a \varphi(s) f(s) = a \sum_{s \in S} \varphi(s) f(s) = a \tilde{f}(\varphi)

i, si \tilde{f'}: F_{S} \longleftrightarrow M \, és un altre morfisme que fa \tilde{f'} \circ i = f \,, aleshores, per a \varphi \in F_{S} \,, com que i(S) \, genera FS,


\varphi = \sum_{s \in S} a_{s} i(s)

i


\tilde{f'}\left(\varphi\right) = \tilde{f'}\left(\sum_{s \in S} a_{s} i(s)\right) = \sum_{s \in S} a_{s} \tilde{f'}(i(s)) =  \sum_{s \in S} a_{s} f(s) = \sum_{s \in S} a_{s} \tilde{f}(i(s)) = \tilde{f}\left(\sum_{s \in S} a_{s} i(s)\right) = \tilde{f}\left(\varphi\right)

i, per tant, \tilde{f'} = \tilde{f} \,. En conseqüència, el A-mòdul F_{S} \, així construït és el A-mòdul lliure generat pel conjunt S.

[edita] Referències

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu