Màxim de Tir

De Viquipèdia

Màxim de Tir o Màxim Tiri (Maximus Tyrius) fou un escriptor grec nadiu de Tir, del segle II. La traducció de Jerònim del Chronicon d'Eusebi Escolàstic diu que no es esmentat com a tutor de Marc Aureli mentre que Jordi Sincel·le diu que el va exercir aquesta tutoria junt amb Apol·loni de Calcedònia i Basílides d'Escitòpolis; aquesta darrera referència podria derivar d'una confusió amb Màxim d'Efes.

Residia a Roma en temps de Còmmode i sembla que va estar també a Grècia, Àsia Menor, Xipre i Sicília per algun temps. Esmenta que els àrabs adoraven una pedra quadrangular com emblema del seu deu deixa suposar que també va visitar Aràbia.

L'única obra de Màxim que es conserva es Διαλέξεις, Dissertationes, o Λόγοι, Sermones. A Suides s'esmenten Ὁμήρον κὰ τίς ἡ παῤ αὐτῷ ἀρχαία φιλοσοφία, De Homero et quae sit apud eum antiqua Philosophia, i Εἰ καλῶς Σωκράτης οὐκ ἀπελογήσατο, Rectene Socrates feceril, quod accusatus non responderit, que serien parts de la primera. Se li atribuí Ἐντάφιος λόγος, Oratio Funebris, però sense prou base.