Màxim Confessor

De Viquipèdia

Màxim Confessor (Maximus Confessor, Μάξιμος ὁμολουητής) o Màxim Monjo (μοναχός) fou un destacat eclesiàstic bizantí que va viure als segles VI i VII. Va néixer a Constantinoble vers el 580 de pares nobles i coneguts per la seva pietat. Fou educat amb cura i va obtenir l'excel·lència en gramàtica, retòrica, i filosofia i en aquesta darrera va predicar l'amor a la veritat.

El 610 l'emperador Heracli, que acabava de pujar al tron, el va nomenar secretari en cap i li va donar molta confiança. Va deixar el càrrec en data desconeguda però probablement a l'entorn del 625, i se'n va anar com a monjo al monestir de Chrysopolis, al Bòsfor però al costat asiàtic; allí es va destacar per les seves practiques de rigorós ascetisme, i finalment va arribat a hegumen (abat) del monestir.

Un temps després se'n va anar a Cartago però no se sap s'hi hi va romandre o va tornar. El 645 encara era a Àfrica, quan va tenir una disputa amb Pirros, el deposat patriarca de Constantinoble, en presencia del patrici Gregori i uns quants bisbes de la província, en que va parlar contra l'heretgia monoteleta, que després fou anatemitzada pels bisbes africans en un concili. El mateix Pirros fou convençut pel seu rival i va renunciar a les seves creences, però després hi va retornar i fou altre cop patriarca breument vers el 654.

Mentre Màxim, després de l'elecció de Martí I va anar a Roma on va estimular el gel del papa contra els monoteletes i el va impulsar a convocar el concili de Letran que va anatemitzar l'heretgia i les seves derivacions, cosa que va irritar a l'emperador Constant II que ja havia decidit extingir la controvèrsia per mig d'un "Typus" (edicte, Τύρος) i va fer enviar al Papa, a Màxim i a altres bisbes occidentals presoners a Constantinoble (654). El papa fou enviat a l'exili al Quersonès Tauric on va morir (655). Màxim fou desterrat a Byza a Tràcia. Teodosi bisbe de Cesarea de Bitínia i dos nobles, Pau i Teodosi amb alguns altres, van tractar de convèncer a Màxim d'acceptar la doctrina monoteleta, però no ho van aconseguir. Un temps després fou portat a Constantinoble i empresonat i mutilat als pocs dies (se li va tallar la llengua i la ma dreta) per tornar a ser enviat a l'exili al Caucas on va morir al cap de poc.

Es considerat sant per l'església grega i per la llatina i se celebra el 21 de gener i el 12 i 13 d'agost pels grecs, i el 13 d'agost pels llatins.

Va escriure:

• 1. Πρὸς Θαλάσσιον τὸν ὁσιώτατον πρεσβύτερον καὶ ἡγούμενον περὶ διαφόρων ἀπόρων τῆς Δείας γραφῆς, Ad Sanctissimum Presbyterum ac Praepositum Thalassium, de variis Scripturae Sacrae Quaestionibus ac Dubiis
• 2. Εἰς τὴν προσευχὴν τοῦ Πάτερ ἡμῶν πρός τινα φιλόχριστον ἑρμενεία σύντομος, Orationis Dominicae brevis Expositio, ad quendam Christo devotum.
• 3. Λόγος ἀσκητικὸς κατὰ πεῦσιν καὶ ἀπόκρισιν, Liber ad Pietatem exercens per Interrogationem et Responsionem.
• 4. Κεφάλαια περὶ ἀγάπης, Capita de Charitate.
• 5. Περὶ Θεολοψίας καὶ τῆς ἐνσάρκου οἰκονομίας τοῦ υἱοῦ Θεοῦ ς´, Ad Theologiam Deique Filii in Carne Dispensationem spectantia Capita Ducenta.
• 6. Κεφάλαια διάφορα Δεολοψικά τε καὶ ὀκονομικὰ, καὶ περὶ ἀρετῆς καὶ κακίας, Diversa Capita ad Thelogiam et Oeconomiam spectantia, deque Virtute ac Vitio.
• 7. Περὶ τῆς ἁψίας Τριάδος διάλοψοι έ, Dialogi quinque de Sancta Trinitate.
• 8. Μυσταψωψια περὶ τοῦ τίνων σύμβολα τὰ κατὰ τὴν ἁψίαν ἐκκλησιαν ἐπὶ τῆς συνάεεως τελούμενα καφέστηκε. Mystagogia qua explicantur quorum Signa sint quae in Sacra Ecclesia peraguntur in Divina Synaxi s. Collecta
• 9. Κεφάλαια Δεολοψικά, ἤτοι ἐκλοψαὶ ἐκ διαφόρων Βιβλίων τῶν τε κα? ἡμᾶς καὶ τῶν γύραφεν, Capita Thelogica, id est scite dicta atque electa ex Diversis tum Christianorum turn Gentilium ac Profanorum Libris; abreujat, Sermones per Excerpta, or Loci Communes.
• 10. Παρασημείωσις τῆς γενομένης ζητήσεως, κ. τ. λ., Acta Disputationis, &c
• 11. Epistolae, partim communes, partim dogmaticae et polemicae.
• 12. Fragments
• 13. Scholia
• 14. Ἐξήψησια κεφαλαιώδης περὶ τοῦ κατὰ Χρεστὸν τὸν Θεὸν ἡμῶν σωτηρίου πάσχα, τὸ διαψραφὲν κανόνιον ἑρμηνεύουσα, Brenis Enarration Christiani Paschatis, qua descripti Laterculi ratio declaratur, or Computus Ecclesiasticus.
• 15. Ἄπορα, Ambigua sive Difficilia Loca in Orationibus quibusdam Gregorii Nazianzeni explanata, ad Joannem Cyzici Episcopum.
• 16. Περὶ διαφόρων ἀπόρων τῶν ἁψίων Διονυσίου καὶ Γρηγορίου, De variis Difficilibus Locis Dionysii Areopagitae et Gregorii Nazianzeni,
• 17. Ἀποήματα γραφικά, Dubia S. Scrip turae, també anomenada Γραφικῶν ἀπορημάτων λύσεις, Dubiorum S. Scripturae Solationes.